Conferència de Benet Oliva: «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»

El passat dia 13 de juliol de 2012 va tenir lloc al Museu de Vilassar de Dalt la conferencia «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»  a càrrec de Benet Oliva. Aquesta xerrada s’emmarcava dins el programa d’actes “Vilazari” per commemorar la reobertura del castell a la població.

Benet Oliva al llarg de la seva xerrada va anar situant la relació de les diferents nissagues que van habitar el castell de Vilassar i la política matrimonial que va portar a la relació amb altres llinatges i la seva relació amb la minva o creixement del seu patrimoni material.

El primer llinatge documentat del castell  són els Sant Vicenç que es troben documentats a partir del s.IX  relacionats amb el castell de Burriac,  que va esdevenir el centre polític administratiu del Maresme central.  Burriac tenia jurisdicció, sobre les poblacions de Argentona, Cabrera, Vilassar, Premià i part d’Órrius i l’actual Mataró. 

L’any 894 ja es documenta la capella preromànica de Sant Vicenç a dalt del cim. Al llarg del s.XII es van bastir de forma definitiva una gran part de les construccions, principalment les muralles i la torre de defensa. El castell va esdevenir la residència dels Sant Vicenç, castlans del terme esmentat sota el domini dels comptes de Barcelona i que adoptaran el patronímic de l’advocació de la capella. El topònim de Burriac no apareixerà documentat fins el 1313. La família dels Sant Vicenç va mantenir el domini del castell fins el s.XIV. 

Al morir sense descendència Berenguer de Sant Vicenç, el 1352 es va vendre el castell junt amb altres possessions a Pere dez Bosch o Desbosch, escrivà del rei i ciutadà de Barcelona. Sota el domini dels Desbosch , el centre adminsitratiu de la jurisdicció passarà al castell de Vilassar excepte un breu període de temps que la jurisdicció va estar a mans de Pere Joan Ferrer, des de la fi de la guerra civil catalana, ja que l’any 1471, el rei Joan II li va lliurar amb el títol de Baró del Maresme període que durà fins l’assoliment de la independència, el 1480, de les universitats del terme.

Benet Oliva va anar descrivint també la política matrimonial dels Desbosch i la relació amb altres nissagues nobiliars i els conflictes que van tenir aquesta amb la Universitat del Terme de Vilassar amb diversos litigis. Un punt important de la història de la família va ser quan Miquel Desbosch i de Cartellà, Senyor de Vilassar  va ser elevat a la dignitat de Noble per privilegi del rei Felip II el 27-IX-1563. El llinatge es va extingir passant el patrimoni dels Desbosch a la Casa d'Oms en contraure matrimoni Angela Desbosch de Sant Vicenç i Desbosch de Vilagayà amb Bernat de Oms i de Cabrera.

El 1707, el patrimoni Desbosc serà heretat per uns nebots llunyans, uns cosins austriacistes  descendents dels Oms Desbosch que desprès de la guerra de successió perderen el patrimoni a favor del cosí  borbònic Antoni Oms i Oms (+1713) i la seva filla Gaietana Oms, casada el 1714 amb el borbònic Agustí de Copons i Copons de Berardo segon marquès de Moja. La filla hereva, Maria Anna de Copons i Oms es va casar el 1739 amb el comte de Solterra Narcís de Sarriera i Cruïlles, generant una notable acumulació de patrimonis nobiliaris i emparentant-se amb la nissaga dels Sarriera que manté el patrimoni del castell fins a l’actualitat.

Enric Ortega, tècnic del Museu de Vilassar presentant el conferenciant

Benet Oliva en un moment de la conferència

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Festival Vilazari 978

 Amb el títol FESTIVAL VILAZARI 978  tenen lloc a Vilassar de Dalt, entre els dies 6 i 22 del mes de juliol de 2012, tot un seguit d'actes per commemorar  la visita pública al castell, que es pretén que tinguin un caràcter anual. L’extens calendari d’activitats (fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...) ofereixen l’oportunitat de poder-nos endinsar a l’ambient del Vilassar medieval.

He tingut el plaer de col.laborar en la conferència inaugural.  El divendres 6 de juliol, a les 20,30 h, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la meva conferència de presentació amb el títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".

Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...)

Article de la conferència en pdf:

GRAUPERA, Joaquim: “Els Desbosch, promotors d’obres d’art en temps del gòtic” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005.Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2006. Pàgs.71-92

Programa de les activitats Festival Vilazari 978:
http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2012/Documents/programa_vilazari.pdf

Fotografies dels actes Festival Vilazari 978:

http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=5860

La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Xavier Yelo; del regidor de Turisme, Benet Oliva; de dos dels organitzadors del festival Paula Lloret i Genís Viada, i de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs.

Moment de la conferència

Moment de la conferència

Públic assistent a l'acte

Públic assistent a l'acte

La crisi del Priorat de Clarà en el 5è col•leccionable de l’Aplec 2012

El passat diumenge 1 de juliol de 2012 es va celebrar una  nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística a la capella prioral on es van poder cantar els goigs. La pluja va impedir que la resta de l’acte es celebrés a l’era de la masia i es va haver de fer sota cobert a la planta baixa de la mateixa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el cinquè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article) en el que col·labora el Grup d’Història del Casal de Mataró. Degut a la pluja es van improvisar unes sardanes sota cobert a la planta baixa de la masia i hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta cinquena edició del col·leccionable tracta el tema de la crisi baix medieval del monestir. A principis del s. XIV, comencen a aparèixer certes evidències que indiquen l’aparició d’un període de crisi tant en el monestirs de Casserres com en el priorat de Clarà, que són paral·lels a la situació de crisi general que viu el país. Aquesta s’entreveu de forma clara en la venda i empenyorament de propietats, terres i masos per fer front als deutes creixents i també per recollir diners per pagar les despeses dels plets per defensar les jurisdiccions dels masos que posseïen en diversos indrets.

La relació del monestir amb el llinatge dels Des Bosc, els nous senyors del castell de Burriac i de Vilassar, continua. Aquests van anar mantenint els antics drets dels feudals que havien comprat als Sant Vicenç sobre el monestir, fet que provocava també algunes tibantors. El 1410 el prior Ramon ça Coma, es va queixar que el feudal va utilitzar per usos indeguts als homes del monestir, concretament pels drets d’empara de la verema i pel dret de forestatge.

En aquest període també es va fer evident una notable disminució de la comunitat. Durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334), en el monestir solament hi residia un monjo prior. Des d'aleshores, els priors comendataris es van encarregar de controlar, gestionar i percebre les rendes de la senyoria de Clarà des d’un altre indret.

Aquesta vida migrada del cenobi, portarà a algunes reformes de l’edifici. Serà en aquest període que el cenobi va quedar reduït a la capella que encara avui es conserva, esdevenint una capella funerària privativa de la família Argentona, batlles del Des Bosc, dels quals encara es conserven alguns ossaris.

Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):

• Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
• Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
• Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
• Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
• Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat

Presentació a Mataró del llibre de la Dra. Coral Cuadrada sobre la Pesta Negra

El passat dimecres 6 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d’actes de can Palauet (carrer d’en Palau, 32. Mataró), el Grup d’Història del Casal, el Museu Arxiu de Santa Maria i Rafael Dalmau Editors van organitzar un acte acadèmic per presentar El Llibre de la Pesta de la Dra. Coral Cuadrada i Majó, professora d’Història a la Universitat Rovira i Virgili. En l’acte hi van intervenir la Dra. Roser Salicrú i Lluch, investigadora de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, l’autora i l’editor Rafael Català que varen glossar les aportacions del llibre. L'acte va estar coordinat per Enric Subinyà en representació de les entitats organitzadores.

Com tots vosaltres sabeu, la pesta va deixar senyals en la memòria d’Occident; combinada amb la fam i la guerra comportà la pèrdua de quasi un terç de la població europea i l’abandonament de viles i camps. El llibre de la pesta de la Dra Cuadrada tracta de les condicions de vida del món medieval i les mesures per fer front a aquest flagell. En aquest volum s’analitzen les repercussions i les reaccions dels coetanis envers l’epidèmia, des la fugida i el carpe diem fins a les opcions espirituals, individuals i col·lectives que marcaren els sentiments de l’època.

Fitxa Tècnica:

• CUADRADA MAJÓ, Coral : El llibre de la pesta. Ed. Dalmau. Barcelona, 2012. (Obra Vària). 304 pàgs. 29,00 € . ISBN: 978-84-232-0767-1 

Dades complementàries:

• Si voleu sentir l'autora explicant el llibre (2'15'') cliqueu aquí: http://www.youtube.com/watch?v=INZfUCyW0wo
• Si voleu escoltar el programa de ràdio del Racó del GHC: http://www.ivoox.com/2012-06-07-el-raco-audios-mp3_rf_1275598_1.html

Premi Liebster

Aquesta setmana han atorgat el premi Liebster a aquest bloc. Abans d'explicar-vos en què consisteix aquest premi, volia donar les gràcies al bloc que me'l va atorgar. 

Moltes gràcies a la Rosa Isabel Garí  autora de Muralles d’Ilturo (http://murallesilturo.blogspot.com.es/).

El premi Liebster és una iniciativa que consisteix a premiar, de forma simbòlica, 5 blocs, per tal de reconèixer-ne el treball i esforç. Quan un altre blocaire et dóna el premi, et dóna també la possibilitat de premiar altres blocs.

Què cal que faci qui el rep?
1.- Cal premiar 5 blocs que creguis que s'ho mereixen. Els blocs premiats han de tenir menys de 200 seguidors.
2- Cal enganxar el logo del premi al teu bloc, i enllaçar el blocaire que te l'hagi donat.
3- Cal també deixar un comentari a aquells blocs que premies, per fer-los-ho saber.
4- Cal demanar i esperar que els altres blocaires passin el guardó a 5 blocs que encara no el tinguin.

Bé, doncs fins aquí les instruccions. Ara toca escollir la meva proposta de 5 blocs. Aquí teniu els que crec que bé se'l mereixen.

• El bloc de Joan Valero Libros Arte Medieval on de forma sovintejada ens informa de les novetats bibliogràfiques sobre art medieval http://librosartemedieval.blogspot.com.es/

• El bloc Bàsicament Romànic de l’Esteve i l’Esther on es descriuen de forma acurada i precisa les seves vivències i viatges a l’entorn del patrimoni romànic europeu. http://estevesther.blogspot.com.es/ 

• El bloc La Raconera d’en Jaume Vellvehí (http://laraconera.blogspot.com.es/ ) on menys assíduament del que ens agradaria, va desgranant articles sobre l’art, el patrimoni i la cultura catalanes que són unes verdaderes joies.

• El Racó Natural de la Cristina Martí és un altre dels blocs recomanables a partir d’ell aprendreu les més nostrades receptes de licors i beuratges medicinals a base de herbes remeieres, saber fer sabó natural, entre moltes altres coses. http://raconatural.blogspot.com.es/ 

Per últim, Transport Públic de Pere Pascual que amb el seu ull crític va desgranant amb molta professionalitat i criteri  tot allò que té a veure amb l’art contemporani de Mataró i rodalies  http://perepascualpic.blogspot.com.es/

Em deixo molts més en el tinter que també s’ho mereixen, perdoneu-me però sols en podia posar-ne cinc.

Espero que els gaudiu !!!

Un nou article sobre l'origen del Museu de Mataró a "Lambard"

El passat dilluns 21 de maig de 2012 es va presentar el volum XXII de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval corresponent al curs 2010-2011 i editada per Amics de l’Art Romànic. L’acte, que va tenir lloc a les 19 h. a la sala Pi i Sunyer l’Institut d’Estudis Catalans, va estar presentat per la presidenta de la Entitat Dra.Francesca Español. En aquest número es publiquen els treballs que es van presentar en el passat cicle de conferències dedicades al col·leccionisme i per aquesta raó es va convidar al President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, Sr.Carles Xarrié Sánchez per tal de que glossés els articles i el contingut del volum.

En aquest volum entre altres articles s'ha publicat un article meu que porta per títol Col·leccionisme privat i patrimoni local. La fundació del Museu de Mataró (1894).

A finals del s.XIX, el patrimoni artístic de la ciutat de Mataró restava dispers per la ciutat, bé ornant edificis públics, bé reclòs en col·leccions particulars. El 29 de desembre de 1888 va constituir-se en aquesta ciutat, l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, a la Junta de la qual hi figuraven persones remarcables de l’àmbit cultural de la ciutat, algunes d’elles també a novell nacional, com Terenci Thos i Codina, Josep Maria Pellicer, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, entre altres. La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art a Mataró, com a instrument per intentar recuperar el passat, va ser un dels objectiu explícit ja en la seva acta fundacional. També lligat a aquest esperit inicial entenien que calia fer un pas previ. El pas seria la realització d'una  important exposició artística arqueològica que va ser organitzada en el marc de les festes de  les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró. Aquesta exposició era entesa com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col·leccions  privades. Finalment, el 3 de novembre del 1894 s'acordà de crear un museu en l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat. 

Per a més informació

http://quimgraupera.blogspot.com/2009/05/la-creacio-del-primer-museu-de-mataro.html

Per adquirir la revista

http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModuleName=&idColleccio=53

El tresoret d'Òrrius a "Mundo Medieval"

L'estudi que varem fer amb el Josep Maria Roqué i el Marc Pons sobre el tresoret d'Òrrius de cara a l'exposició de l'any passat s'ha publicat en castellà a la revista Mundo Medieval ( núm. 43 - abril de 2012)

Us adjunto l'enllaç on hi ha la primera pàgina dels articles. Per llegir l'article complert haureu de comprar la revista.

http://www.editorialtoison.com/medieval/revistas/MEDIEVAL_43_web.pdf

Restauració de la lauda sepulcral paleocristiana del MASM

El passat dijous dia 10 de maig de 2012 a les 19.30h, va tenir lloc a l'Estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la conferència "La lauda sepulcral paleocristiana. Història i procés de restauració", a càrrec de Manel Salicrú membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Joan Escudé i Voravit Roonthiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, responsables de la restauració de la mateixa.

L’acte, que va ser presentat per l’actual president del MASM Nicolau Guanyabens, forma part del programa d’activitats per commemorar els 30 anys del Centre de Restauració del Béns Mobles de Catalunya.

Manuel Salicrú en el seu parlament inicial va detallar la història i les diverses vicissituds de l’obra des de la seva descoberta el mes d’abril de 1959 fins l’actualitat. La lauda va ser trobada per l’equip de Marià Ribas en el moment de l’excavació de la necròpolis paleocristiana de la plaça de la façana de Santa Maria de Mataró. La lauda des de la seva troballa va passar a formar part de la col·lecció del Museu de Mataró i va romandre exposada en el sotaescala de la planta baixa d’aquest museu fins que va ser traslladada a la cripta dels Dolors pel novembre de 1975 on restà fins aquesta restauració. El projecte preveu que un cop retorni des de Sant Cugat sigui instal·lada de forma definitiva en l’antic baptisteri de la basílica (la capella que hi ha sota el campanar).

La restauració ha estat finançada gràcies a un conveni que va ser signat el passat 22 de desembre de 2011 per la parròquia de Santa Maria de Mataró, la Caixa Laietana i l’Ajuntament de Mataró. Al marge del conveni, es va rebre una subvenció directa de 14.300 € del Deparatment de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els responsables de la restauració van continuar la xerrada indicant la dificultat i la problemàtica de la restauració. La peça estava instal·lada sobre un suport modern de fustes i totxana lligat amb ciment. Aquest suport va anar malmeten la peça ja que la humitat excessiva de la cripta dels Dolors perjudicava les condicions de conservació a més de les sals que aportava el contacte amb el ciment. La peça també va patir un deteriorament per l’excessiu pes del suport de la capa superficial d’Opus Signinum que caracteritza la peça. Els restauradors també van haver de netejar la pols acumulada i treure les restes de restauracions prèvies que no s’havien fet amb la forma i els material correctes.

Celebrem aquesta iniciativa i esperem el seu retorn a Mataró, ja que aquesta lauda sepulcral del s.V és un dels elements patrimonials de Mataró amb més importància.

Per a més informació: Descobertes a Iluro (Grup d'Història del Casal)

Nicolau Guanyabens en el moment de la presentació

Manuel Salicrú en la seva intervenció

Parlament de Voravit Roonthiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

El castell de Vilassar de Dalt, visitable per fi

Com tots sabeu el castell català és un dels monuments més importants del patrimoni medieval de la comarca del Maresme. Es troba catalogat com a Bé Cultural d'interès Nacional en la categoria de monuments històrics fet que comporta que el monument sigui visitable. Fa trenta anys que dura el litigi entre els propietaris del castell i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt per tal de que es pugui materialitzar aquest fet. Fa uns mesos es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que els obliga a signar un conveni perquè per fi, la fortalesa sigui visitable uns dies a l'any, concretament uns onze dies de visites que s'agruparan en dos blocs, segons va informar La Vanguardia el passat 22 d’abril. El primer permetrà les visites la primera setmana de juliol durant la celebració a la població d'una setmana medieval. D'altra banda, la Festa Major dels Sants Màrtirs, el proper abril de 2013, serà el segon període de visites fixat. En el redactat del conveni també es contempla la cessió de l'arxiu del castell al municipi. Una documentació que, segons fonts municipals, s'especula que pugui ser de gran importància històrica ja que acull una important col·lecció de 8.000 pergamins i 70 manuscrits. Un material que s'ubicarà en l'espai que deixi lliure la biblioteca pública després del trasllat a Can Manyer. El consistori ha adjudicat un servei de guies a una empresa perquè realitzi les visites guiades pel pati interior i exterior del Castell, afegint la resta dels espais d'interès cultural amb què compta el municipi, com ara els Forns Romans, el teatre de la Massa o el Museu. El castell té el seu origen al segle X com a torre de vigilància i va anar adquirint la forma actual durant els segles XIV i XV ia partir del XVI va entrar en decadència. Consta de diversos recintes. En un destaca la capella de la Santíssima Trinitat, del segle XVII. En un altre la torre mestra, cilíndrica i una torre quadrada al costat de la portalada. Les finestres gòtiques són del segle XV. El 1931 va ser declarat monument històric artístic, sent restaurat l'any 1950.
Per a més informació:

• Ajuntament de Vilassar de Dalt
• Diari Maresme Digital
• El Punt-Avui
• Sirius

El castell de Vilassar el 1913[font: coneixercatalunya.blogspot.es]

PERE OLLER. El Maresme representat a l’exposició "Catalunya 1400. El gòtic internacional"

Des del 29 de març fins el 15 de juliol de 2012 podem visitar al MNAC l'exposició Catalunya 1400. El gòtic internacional comissariada per Rafael Cornudella, cap de l’Àrea d’art gòtic del MNAC. La mostra intenta reflectir una de les etapes més creatives de l’art a Catalunya que va tenir lloc al llarg del segle XIV. En aquest període es van produir una sèrie d’obres que comparteixen uns trets comuns. El nou estil resultant, l'anomenat gòtic internacional, el podem rastrejar per tota l’Europa occidental, des de França a Itàlia passant pels Països Baixos. L'estil es defineix per l’elegància, l’expressivitat, el luxe material i la destresa tècnica. Els territoris de la Corona d'Aragó van adoptar de forma decidida aquest nou codi estètic i es van convertir en un dels centres més actius amb artistes de primer nivell com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell. 

De les obres exposades a la mostra en volem destacar una que apareix relacionada amb el Maresme. Es tracta d’un fragment de predel·la on es troben representats dos profetes en baix relleu (52,3 x 68,1 x 11 cm). La peça es situa cronològicament cap el 1415 i s'atribueix a l’autoria de l’escultor Pere Oller. Formava part d’un antic retaule d’alabastre que decorava una de les capelles de l’antic convent del Carme de Girona. Aquest fragment que es troba en el MNAC des del 2007, havia format part de la col·lecció del Castell de Santa Florentina de Canet. La peça s'exposa juntament amb un altre fragment de la mateixa predel·la pertanyent al Museu d’Art de Girona des del 2008. El retaule es devia desmembrar després de l'abandonament i enderroc del convent en el 1653. El Dr. Joan Valero relaciona aquests fragments amb un retaule també desaparegut del convent de la Mercè de Girona que també s'estava construint en el 1420 i que ambdós apareixen citats en una donació testamentària de Bernat Beuda.

Finalment, Doctor en Història de l'Art

El passat dimecres 18 d'abril de 2012, a les 11.00 h del matí,  vaig tenir el plaer, per fi, de defensar la meva tesi doctoral, que s'havia d’haver fet  inicialment el dia 28 de març però que  es va suspendre per la vaga general. La tesi «L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona», que formava part del programa de doctorat “Història, teoria i crítica de les arts” del bienni 2002-2004, es va presentar al Departament de Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. La tutora del treball va ser la Dra Francesca Español i Bertran i el tribunal examinador va estar format per la Dra Milagros Guardia (Univ Barcelona) com presidenta; el Dr Francesc Fité (Univ Lleida) com a secretari i la Dra Coral Cuadrada (Univ Rovira i Virgili de Tarragona) com a vocal. A tots ells els voldria agrair els seus comentaris i observacions.  L’acte es va iniciar amb la meva presentació on vaig sintetitzar l’estudi presentat indicant l’estat de la qüestió del tema abans de la meva tesi, els objectius del mateix, la metodologia emprada i les meves aportacions i conclusions. Un cop acabada la meva exposició, van intervenir els diferents membres del tribunal, els quals  a més d’elogiar el treball van realitzar comentaris de millora de certs aspectes. En les seves apreciacions van destacar tant el punt de vista de l'extens anàlisi (molts anys de minuciós estudi sobre el terreny i de les múltiples fonts documentals), com també l’obra de síntesi que representa, molt fàcil de llegir però al mateix temps presentant una profunditat de coneixement. També van voler recalcar la meva tasca docent i de difusió del tema. Desprès de disposar un breu temps per comentar les seves apreciacions i de les intervencions finals dels doctors del públic (la Dra Francesca Español i el Dr. Josep Maria Roqué) i de un període de deliberació, em va atorgar un Excel·lent “cum Laude”.  Al final a proposta del públic es va cantar el “Gaudeamus Igitur”.

Des d’aquí voldria agrair la impecable direcció de la Dra Francesca Español que m’ha ajudat a perfeccionar, enriquir i millorar el treball amb les seves apreciacions i comentaris i pel seu caràcter entusiasta i engrescador que em va animar a seguir endavant en alguns moments complicats de la tesi. Voldria agrair també al suport dels molts que m’heu anat acompanyant en aquest viatge (la llista aquí seria llarga per exposar-la aquí, però figura a la introducció de la tesi). De tots ells, voldria dedicar un record especial als companys del Grup d’Història del Casal i d’Amics de l’Art Romànic, que sense la participació en aquestes no tindria l’experiència i bagatge que he assolit. També un record especial als diferents directors de l’Escola Pia Balmes pel seu suport i acompanyament, quan han fet que la feina no fos mai un impediment per poder fer certes activitats relacionades amb la tesi. Finalment, i com no, a la meva família que m’han acompanyat i a vegades  ”patit” les meves absències i capficaments.

A tots moltes gràcies !!!!!!


Per a més informació:

• Grup d'Història del Casal
• Grup d'Història del Casal - Entitats
• Escola Pia Balmes
• Secció d'Arqueologia de Vilassar de Dalt
• Les Muralles d'Ilturo

Dr.Joaquim Graupera i la Dra.Francesca Español  (Tutora del treball)

Dr.Francesc Fité (Secretari del Tribunal); Dra Coral Cuadrada (Vocal del Tribunal); Dra,Francesca Español (Tutora del Treball); Dr.Joaquim Graupera (Doctorant) i Dra. Milagros Guàrdia (Presidenta del tribunal).

Un nou article publicat sobre el Tresoret d'Òrrius a " El Món Medieval"

A final del 2011, vaig tenir el plaer de participar en els actes commemoratius de la troballa del Tresoret d'Òrrius. Entre els actes programats es va realitzar una exposició retrospectiva sobre les excavacions efectuades a la parròquia de Sant Andreu de l'esmentada població. 

El passat mes de gener, la revista "El Món Medieval" en el número 15 (gener del 2012) han publicat un article signat per en Josep Maria Roqué, en Marc Pons i jo mateix, amb material gràfic d’en Toni Serra i del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L'article ens ofereix una síntesi de l’exposició amb la intenció d'apropar al públic en general aquesta important troballa que recull un conjunt únic de monedes comtals de finals del segle X a principis del segle XI.

Us adjunto l'enllaç de la pàgina web del Grup d'Història del Casal des d'on podeu baixar-vos el text en qüestió.

Text de l'article en pdf.