L'excursionisme científic i Carreras Candi a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 23 de maig de 2013 vaig poder assistir com a convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) del Grup d’Història del Casal per parlar de l'afició excursionista de Francesc Carreras Candi. El motiu d'estar convidat al programa va ser per parlar d'un tema que ha estat objecte d'una conferència recent al Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta conferència forma part d'un cicle dedicat a l'excursionisme científic i la seva contribució al coneixement del patrimoni artístic català.

El cicle que porta el títol de "L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover" ha estat organitzat per Amics de l'Art Romànic i va ser ofert per primer cop en els locals de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. La primera de les xerrades del cicle va anar a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas, professor del Departament de Llengües i Ciències Socials de la Universitat de Vic i autor de diversos estudis sobre el món de l’excursionisme i porta el títol de «Josep Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme». La segona va ser impartida per la Dra Francesca Español amb el títol «Armat de metre, cinta i llapis. L’art medieval en els viatges de Mn. Alcover» i finalment va ser la meva que va cloure el cicle amb el títol de «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval».

Per escoltar el programa: http://www.ivoox.com/2013-05-23-el-raco-audios-mp3_rf_2072240_1.html

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (3) : Conferència sobre l'arquitectura gòtica al Maresme

El dimarts 21 de maig de 2013 va tenir lloc a Can Palauet la tercera sessió del curs sobre l’art medieval del Maresme. Per motius de disponibilitat personal em va ser impossible poder fer aquesta sessió i vaig demanar a l'amic i company Alexis Serrano que la pogués oferir ell, fet que li agraeixo. L'Alexis Serrano és llicenciat en història per la UB i Graduat Superior en arxivística i gestió de documents per la UAB.

En aquesta sessió es va parlar de l'arquitectura gòtica entre els segles XIV i XVI. En primer lloc es va plantejar les novetats urbanístiques a la comarca amb l'aparició dels burgs i de les viles noves. Seguidament es va fer un repàs a la tipologia de masies i la problemàtica que presenta el seu estudi. En quan a edificis civils, es van tractar els molins fariners i també els edificis militars. En aquesta época es dóna la conversió de molts castells roquers en castells palaus, així com l'aparició, ja en el segle XVI, de la defensa contra la pirateria turca amb l'emmurallament de ciutats com Mataró o la construcció de torres de defensa en les masies. El gruix de la informació es va centrar en l'anàlisi dels edificis religiosos. Malgrat que en el Maresme disposem de pocs monestirs medievals, tenim un edifici remarcable en la cartoixa de Montalegre a Tiana. La majoria dels edificis parroquials es van renovar en estil gòtic tardà ja en el segle XVI i han esdevingut les construccions més emblemàtiques de l'arquitectura gòtica al Maresme poden-se observar la introducció lenta de motius ornamentals classicistes. Per acabar es va fer referència a les ermites i les seves advocacions com la de Sant Sebastià, Sant Simó etc.

Alexis Serrano durant la conferència [Fotograma TV Vilassar]

Alexis Serrano durant la conferència [Fotograma TV Vilassar]

Conferència al Centre Excursionista de Catalunya sobre Carreras Candi

El passat dijous 16 de maig de 2013 vaig poder oferir, a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), la conferència sobre Francesc Carreras Candi i l’excursionisme científic. Aquesta xerrada està integrada en un cicle de conferències organitzat per Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans dedicat a commemorar el centenari de Mn Antoni Maria Alcover i que es van oferir en primer lloc el mes de març a l’IEC. La col·laboració amb el CEC ha fet possible la repetició d’aquestes conferències en el seu estatge social.

La conferència que vaig oferir, la segona del cicle, va intentar mostrar la vessant excursionista del personatge, destacant en la seva trajectòria vital, l'interès per l’excursionisme científic. Va estar molt vinculat a l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i en la creació del Centre Excursionista de Catalunya ocupant diversos càrrecs. El rastre de les seves sortides es pot anar seguint a partir de la seva documentació personal, conservada a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona (Ca l’Ardiaca), i també en les seves nombroses publicacions. El seu interès per l’excursionisme va consistir més en la recerca de patrimoni artístic i documental que en la vessant més esportiva fet que va contribuir al coneixement del passat històric de Catalunya.

Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz

Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz

Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (2) : Conferència sobre el romànic al Maresme

El dimarts 14 de maig de 2013 va tenir lloc a Can Palauet la segona sessió del curs sobre l’art medieval del Maresme. En aquesta xerrada es va parlar de l’art romànic a la nostra comarca (s.XI-XII). En primer lloc es van presentar els canvis socioeconòmics que van portar al feudalisme i les repercussions que va tenir en l’organització del paisatge. Una dels primers efectes va ser l’aparició dels castells termenats: Dosrius, Palafolls, Burriac, Montpalau...

Seguint amb l’arquitectura es va analitzar l’urbanisme altmedieval amb l’estructura dels pobles de sagrera i es van comentar les poques dades que tenim sobre les masies en aquesta etapa.

Els edificis religiosos conformen la part més important del patrimoni romànic conservat en el Maresme i es van descriure els exemples conservats de monestirs (Clarà, Sant Pol Roca Rossa...) , parròquies /Alella, Tiana, Palafolls...) i ermites (Sant Mateu, Sant Bartomeu de Cabanyes, El Viver....). En aquesta part es va mostrar la manera de poder datar els edificis dins el segle XI o XII a partir de la decoració i les característiques dels seus paraments.

AL final es van mostrar les escasses restes d’escultura i pintura romàniques i es va fer especial incidència a la dificultat de classificar les talles de les Marededéus sedents com a romàniques o gòtiques. 

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (1) : Conferència sobre el preromànic al Maresme

El passat dimarts 7 de maig de 2013 vaig oferir la primera sessió del curs "L'art medieval al Maresme" dedicat a l'art preromànic del Maresme. L'objectiu de la conferència va ser el de posar en valor el patrimoni alt medieval de la comarca. Per entendre la gènesi d'aquest estil va caldre veure els precedents i els elements constitutius del context històric. No es pot entendre l'art preromànic a casa nostra sense tenir en compte el substrat hispano romà i visigot que determinar l'ocupació i l'organització del territori i l'entrada de la presència del cristianisme i dels primers llocs de culte d'aquesta religió. Per altra banda, la conquesta carolíngia va condicionar l'erecció de noves capelles fruit de la seva presència i de la nova organització del territori en parròquies. S'introduïren d'aquesta manera els cultes a Sant Martí, Sant Vicenç i Sant Genís.

Tot seguit es van analitzar les característiques arquitectòniques de defineixen aquest estil en base a les capelles conservades i per finalitzar es van comentar les restes de cada una d'elles: Sant Vicenç de Burriac, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Cugat (ara Sant Jaume) de Traià a Argentona, Santa Anastàsia (ara Santa Anna) de Premià de Dalt, Sant Martí de Mata (Mataró) i les darreres descobertes de Sant Pere de Romaguera (Canet de Mar).

El curs continuarà el proper dimarts 14 de maig amb una xerrada dedicada a l'art romànic.

Ha mort l’historiador Julià Lladó i Gràcia (1928-2013)

El divendres 2 de maig de 2013 va morir l’historiador Julià Lladó i Gràcia. En Julià va néixer a Argentona el 1928, en una família molt vinculada a la vila des l’època medieval.

La seva infantesa va venir molt marcada per la posició política del seu pare, el qual va exercir com alcalde de la vila el 1934.

Malgrat que era fill i nét de mestre d'obres va dedicar la seva vida professional a la indústria tèxtil, formant-se a l’escola tèxtil de Canet.

Va formar part de la junta del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, com a sotspresident i vocal en diverses etapes i va esdevenir el representant d’aquesta entitat a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Fou nomenat Soci d’Honor del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell el 2009.  Va ser una persona que va dinamitzar i fer conèixer la història local del Maresme fora dels límits de la comarca i va promoure des del seu inici les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

També va formar part del grup d’investigació, juntament amb altres companys del CEAJC, sobre els monestirs medievals del Maresme que es van fer entre els anys 2002 i el 2003, sota la coordinació del Grup d’Història del Casal i amb la participació del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”i el Cercle d’Història de Tordera.

Va publicar diversos estudis sobre temàtica medieval a la revista Fonts, Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, alguns d’ells en estreta col·laboració amb Enric Subiñà i Coll, David Farell i Garrigós, Francesc Lladó Tubau, Oriol Calvo Vergés i Josep Lladó i Pascual.

·         La capella de Sant Sebastià : Fonts, núm. 5 (2001)

·         L'assentament de la nissaga Lladó a Argentona : Fonts, núm.6 (2001)

·         Les masies d'Argentona : Fonts, núm. 8 (2001)

·         Els jaciments arqueològics d'Argentona : Fonts, núm.12 (2002)

·         La carta arqueològica d'Argentona. Estat actual : Sessió d’Estudis Mataronins , núm.19 (2002)

I altres en solitari:

·         El nom d'Argentona: Fonts, núm. 3 (2000)

·         Sant Julià d'Argentona: Fonts, núm. 5 (2001)

·         El castell de Vilassar : Fonts, núm. 9 (2002)

·         L’arxiu parroquial d’Argentona : Fonts, núm. 12 (2002)

A aquells qui vàrem tenir el plaer de conèixer-lo, ens deixa un record de companyonia. La seva forma d’actuar buscant les complicitats de les entitats del Maresme i esperonant a la col·laboració entre tots hauria de ser un model per a tothom Des d’aquí voldria retre un sentit homenatge a aquest gran company i col·laborador !!!

Julià Lladó Gràcia [Procedència Foto CEAJC]

Sant Jordi 2013. Una festivitat amb novetats sobre el patrimoni medieval del Maresme.

En aquest Sant Jordi van aparèixer dues novetats bibliogràfiques que recullen informació sobre el patrimoni medieval del Maresme. El primer d’ells, escrit per l’historiador Alejandro Martínez Giralt, porta el títol de “El poder feudal, els seus agents i el territori. El Vescomtat de Cabrera (1199-1423)”.

El llibre va tenir una doble presentació. El divendres 15 de març de 2013, es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes (Passeig de Dintre, 29) a càrrec del Dr. Elvis Mallorquí, vicepresident del Centre d’Estudis Selvatans i professor de l’Institut de Santa Coloma de Farners. Posteriorment, el divendres 22 de març, es va presentar també a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Hostalric (Raval, 45). En aquest cas la presentació va anar a càrrec del Dr. Pere Orti, professor d’Història Medieval de la UdG i autor del pròleg del llibre.El treball de l’Alejandro Martínez va merèixer ser guanyador de la cinquena edició de la Beca de Recerca La Selva 2011, convocada pel Consell Comarcal de la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada per l’Arxiu Comarcal de la Selva. Aquesta publicació recull part de la documentació de la tesi doctoral que esta elaborant sobre el vescomtat dels Cabrera. Aquest territori comprenia més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. El territori maresmenc que pertanyia als Cabrera anava des de les parròquies d'Arenys fins a Tordera, el que avui denominem "Alt Maresme". El llibre analitza l’estructura del vescomtat a través dels seus agents i les estructures de poder. Com ja hem dit les viles capdavanteres del vescomtat van ser Blanes i Hostalric: la primera com a lloc de residència, cort dels vescomtes i gran centre comercial i la segona com a centre administratiu.

La segona de les novetats editorials, “Masies, urbanisme i poblament al Maresme”, es va presentar el passat divendres 19 d'abril de 2013 a la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia d'Alella. El llibre recull, al llarg de 168 pàgines, les comunicacions presentades en la VI Trobada d'entitats locals i comarcals de recerca històrica que es va celebrar el passat mes d'octubre a Can Lleonart, i forma part dels compromisos assumits pel col·lectiu alellenc “Cerquem les Arrels” a l'hora de fer-se càrrec de l'organització de les jornades. Els treballs de coordinació, correcció, disseny i maquetació han estat assumits per ells i la seva publicació ha estat possible gràcies al suport econòmic de l'Ajuntament d'Alella i de l'Institut Ramon Muntaner.

Entre els escrits publicats que conté el llibre hi podeu trobar diversos capítols que tracten del patrimoni medieval de Maresme: Llogaret, terme, parròquia. Alella, la consolidació d’un municipi baixmaresmenc al segle X (de Cristina Armengol); L’enclavament com a factor del domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar (de Marc Pons i Pau Ubach) ; La quadra o domus del Cros d’Argentona (de Enric Subiñà); Masies i poblament al Veïnat de Mar de Vilassar (1500-1784) (de Alexis Serrano) ; La masia com a element de colonització del territori. El cas d’Alella (de Mireia Barnadas) i Molins fariners del Maresme. Darreres intervencions (2003-2012)  (de Jaume Vellvehí).

Presentació del llibre d'Alejandro Martínez a Blanes [Font: Ajuntament de Blanes]

Presentació del llibre “Masies, urbanisme i poblament al Maresme” a la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia d'Alella.

Presentació a la Biblioteca de Tordera dels llibres “L’Abans” de Joan Bou i “Maresme Medieval” de Joaquim Graupera i del fotògraf Anton Briansó.

El passat divendres 19 d’abril de 2013 va tenir lloc a la Biblioteca de Tordera la presentació de dos llibres dins la programació de la Festa de Sant Jordi 2013. En primer lloc, Joan Isern , president del Club Filatèlic de Tordera, va presentar la feina feta per Joan Bou Pla i  va presentar el projecte de recollida d’informació per a la redacció del volum de “L’Abans” dedicat a Tordera. Es tracta d’un llibre coordinat per Joan Bou Pla que formarà part d’una col·lecció, de la qual ja se’n han publicat molts volums, on es recull la història gràfica d’una població. Serà un llibre que portarà el titol de Tordera. Recull gràfic 1870-1979 i es vendrà en fascicles, el primer dels quals sortirà el proper mes de maig quan es farà la presentació del mateix.

En segon lloc, vaig presentar el llibre “Maresme Medieval”, del qual vaig ser autor dels textos. Aquest volum també forma part de la col.lecció Pobles medievals de Barcelona  i recull en forma de fitxes el patrimoni medieval de la comarca del Maresme. La finalitat de la col.lecció és de ser utilitzat com una guia de viatges i per tal d’ajudar a aquesta utilització el contingut esta ordenat alfabèticament per pobles amb unes indicacions per l’accés a cada una de les viles. El contingut exhaustiu però alhora divulgador ofereix una guia al visitant que li permetrà visitar l’indret des del punt de vista del patrimoni medieval. Alhora és un llibre de regal ja que hi ha una important presència de fotografies en color que il·lustren des del punt de vista artístic aquest patrimoni. Les fotografies estan realitzades pel fotògraf reusenc Anton Briansó.

Agraeixo des d’aquí la oportunitat de poder presentar el llibre a Tordera i l’ajut per organitzar l’acte a Silvia Anfrons, Directora de la biblioteca i a Joan Bou Illa i Joan Bou Pla per la seva amigable col·laboració. Tota la meva gratitud també al públic assistent per la seva presència.

Joan Isern, i president del Club Filatèlic de Tordera presentant a Joan Bou Pla.

Joan Bou Pla presentant el seu llibre de "L'abans" sobre Tordera. Recull gràfic 1870-1979

Joan Bou presentant a Joaquim Graupera.

Joaquim Graupera durant la presentació

Moment d'escriure la dedicatòria dels llibres.

Mn. Fèlix Paradeda i Robert, historiador de Malgrat

A principis de segle, dins la corrent historiogràfica lligada al Noucentisme, cal destacar a la nostra comarca la figura de l’historiador Mossèn Fèlix Paradeda i Robert.

Fèlix Parareda va tenir una formació eclesiàstica i una vocació pedagògica. Va ostentar diversos càrrecs parroquials:  rector de Palamós, beneficiat de la parròquia de Malgrat i mestre d’instrucció pública.

Com a historiador va preocupar-se  de documentar el patrimoni i la història de les parròquies on va ser destinat, publicant una monografia dedicada a Malgrat (1915) i una altra al patrimoni de Palamós (1901). Com seguidor de la corrent Noucentista busca descriure una història total i als seus llibres s’hi poden trobar dades de hidrografia i paisatge, folklore, edificis importants, fets que van marcar la parròquia, etc.. També va publicar altres obres de contingut religiós com “Novena a la Verge Santíssima que es venera baix el títol i imatge de la Mare de Déu de les Ferreries [Palafolls] “ (1920) i un llibre de  “Proses i versos históric-follkórics” (1929). Va col·laborar en la redacció de la revista “Germanor”, el primer periòdic de la vila de Malgrat, amb la redacció de notes diverses.

Jordi Amat va trobar dades sobre la seva mort, quan comptava l’edat de 73 anys, dins el context de la repressió dels incontrolats envers els càrrecs eclesiàstics en els primers moments de la Guerra Civil (1936-1939). Els fets van començar la matinada del 5 d'agost del 1936 en que van ser assassinats tres sacerdots i dos pares maristes (Narcís Jofre Costa, Joaquim Turró Vifias i Anastasi García Díez). Van ser conduïts a les afores de la població i van ser morts a trets a les parets del cementiri desprès de patir una sèrie de vexacions. La matinada del dia 7 al 8 d'agost, li va tocar el torn a mossèn Fèlix Paradeda. Durant la nit, una patrulla armada va trucar la porta del seu domicili. En treure aquest el cap per la finestra per assabentar-se del que passava, va rebre una descàrrega, s'ignora si únicament va ser ferit o bé mort a l'acte. Va ser conduït en llitera al cementiri de Malgrat, on va ser enterrat.

Bibliografia de Mn. Félix Parededa

• Paradeda i Robert, Félix (1901). Monografía histórica de la villa de Palamós y sus alrededores.  Girona: imp. de José Franquet. 80 p.
• Paradeda i Robert, Felix (1915).  La vila de Malgrat i sos contorns : Apuntaments històrics. Blanes : imp. de R. Roig. 168 p.
• Paradeda i Robert, Felix  (1920) . Novena a la Verge Santíssima que es venera baix el títol i imatge de la Mare de Déu de les Ferreries [de Palafolls] . Blanes : imp. Blandonia. 30 p.
• Paradeda i Robert, Félix (1929). Proses i versos históric-follkórics . Malgrat : S. Montalt. 171 p.

 Per a saber-ne més:

• Ferrer Costa, Joan (2002): “L’origen del nom de Malgrat.Estat de la qüestió” a Matinals,quaderns d’història local, núm.1 . Malgrat de Mar: Arxiu Municipal. p.11-12. Per consulta en pdf
• Amat i Teixidó, Jordi  (2005). “La repressió a Santa Susanna, Malgrat i Palafolls: 1936-1939” a XXII Sessió Estudis Mataronins. Publicacions presentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, P.255-256.
• Garangou i Tarrés, Sònia (2005). Malgrat 1930-1940: Els anys silenciats . Malgrat: Aj. de Malgrat de Mar. La Comarcal Edicions. p.150. Per consulta en pdf.

Conferència a l'Institut d'Estudis Catalans sobre Francesc Carreras Candi

El passat dilluns 18 de març de 2013, a la sala Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» dins el cicle L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover.

En primer lloc vaig realitzar un esbós biogràfic del personatge. Tot i que Carreras va ser important com a polític, historiador, geògraf, excursionista, folklorista, filatèlic i professor, en la major part de la conferència vaig descriure la seva afecció a l'excursionisme, ja que era el tema central del cicle. L’any 1881 va ingressar a l’Associació Catalana d’Excursions Científiques amb 19 anys. La primera de les seves excursions va ser a Pedret (29 al 31 de maig de 1887) juntament amb Aulèstia, Gallardo, Palau i Casades. Va ocupar també càrrecs de responsabilitat a l’Associació: va ser secretari de l’ACEC en el període 1888-1890 i va contribuir a la fundació del Centre Excursionista de Catalunya el 1891 de la qual en va ser vicepresident el 1912. En les seves excursions, moltes d’elles publicades en el butlletí de l’entitat, destaquen les descripcions de castells (Montserrat, La Roca, Taradell, Burriac...). A banda de la seva herència documental referent a la transcripció de documents, llegà unes quantes cròniques inèdites de les excursions, dibuixos i fotografies que avui són testimonis d’uns edificis que han arribat molt malmesos a l’actualitat. De les seves excursions cal remarcar les que va efectuar amb Joaquim Miret i Sans. Ells dos es coneixien a nivell familiar per l’amistat dels seus pares. La primera de les excursions que van fer junts va ser al Pallars, on anaren diverses vegades (la primera el 1896 i la segona la primavera–estiu del 1897). També van viatjar a la Cerdanya i l’Urgell el 1905, on també van tornar el 1912.  Finalment, vaig fer referència a la seves estades i excursions pel Maresme on tenia la segona residència a Argentona. En aquest indret va publicar una sèrie de llibres amb el titol comú de Biblioteca històrica del Maresme.

Per a més informació

[18-03-2013] – Conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» a càrrec del Dr. Joaquim Graupera

Avui faig 50 anys, és a dir, mig segle !!!

El 25 de març de 1963 vaig néixer a les 14 hores a la Clínica l'Aliança de Mataró. És a dir, avui fa 50 anys.

Als pocs dies de néixer amb la meva mare Rita i el meu germà Ramon.

La meva família era propietaria del Bar Canaletes de Mataró i en motiu del meu neixement, els cambrers del bar van encarregar al recordat historiador mataroní Marià Ribas una orla per recordar-ho.

I de petit, ja em portaven a veure romànic ...

Amb el meu germà Ramón al costat de Sant Climent de Taüll (Setembre de 1965)

Com podeu veure la cosa no podria anar d'altra manera !!!

Una abraçada a tots i moltes gràcies per compartir aquest viatge !!!

Una excursió de Francesc Carreras Candi a Òrrius i Céllecs

A finals del s.XIX i principis del s.XX, apareix a casa nostra l’anomenat “excursionisme científic” a mans dels erudits i intel·lectuals catalans. El text que presentem a continuació, Francesc Carreras Candi ens descriu una d’aquestes excursions a Òrrius i Céllecs, efectuada en posterioritat al 1906. Carreras que estiuejava a Argentona, va ser autor de diversos articles i llibres que ens descriuen el Maresme central amb la riera d’Argentona com a epicentre. El text, a banda de donar els temps dels itineraris, ens documenta indrets i establiments d’Òrrius i detalls interessants com la data del transport dels sepulcres de Clarà a la façana de la parroquial d’Argentona. En definitiva, un text agraït de llegir que evoca un sentir d’un època. El document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB): Fons Personals, Carreras Candi – Catalunya-Geografia 2 , Maresme, caixa 10. Va ser publicat al treball de recerca de 2n de Batxillerat elaborat a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró per Raquel Borràs Batlle amb el títol Francesc Carreras Candi. L’original d’aquest treball, encara inèdit es conserva a l’Arxiu Històric i Municipal Jaume Clavell i Nogueras (AHMAR) d’Argentona. 

“ D’Argentona a Orrius y Çéllecs 

1 hora 30 minuts .

D’Argentona per lo carrer de la Font se puja al Colell damunt del que s’alça la capilla de Sant Sebastiá erigida en lo segle XVII. Atravessats los torrents del Collell y de Can Catmany (10 minuts), se deixa la carretera, pujant per aquest fins passats Can Camany per damunt de la que, puja en direcció N.O. lo corriol que va a Can Manteset, damunt de la riera de Clarà ( 10 minuts) y que voreja la montanya de Dalip o de Rocar. D’allí ‘s baxa a la riera de Clará o d’Òrrius (7 minuts) podentse seguir l’abandonament camí vell, que pujava per Sant Pere de Clarà. La nova carretera d’Òrrius se trova a uns 18 minuts de la carretera d’Argentona a Granollers y a la meitat aproximadament d’aquesta distància, sortint per la dressera de Can Manteset, aq ma dreta pujant, passada la masia de Can Cabot y abans de la de Can Raimir. 

La Carretera d’Orrius te 5 kilometres d’un fort desnivell. Entre los kilometros 3 y 4, queda dessota la carretera, la capelleta gòtica abandonada de Sant Pere de Clará, junt a la masia de Can March del priorat. Fou, dita capella, antich priorat en lo segle XIII y d’ella se transportaven a Sant Juliá d’Argentona, en 1906, los dos sepulcres de pedra que hi ha a sa façana. La carretera actual d’Òrrius passa per junt al cementiri y entra a la població per alt pont de pedra. La església parroquial de Sant Andreu es moderna y res te de particular. 

Població. No hi ha hostal: serveixen menjar al cafè de Baix o siga a Can Domingo Forns. Lo poblet està situat al peu de la muntanya de Çéllechs, atravessat per pintoresh torrent, denominat en temps passats riu de Méya segons encara es titula una masia aygues avall de la mateixa. Per pujat a Céllechs (alt.525 mt) se poden seguir diferents camins tardant uns 45 minuts en escalar lo principal dels seus turons que en lo del mitg. La montanya de Çéllechs es la dominant de la serralada que separa lo Valles de Maresma y en son cim hi ha antiquíssimes restes d’un castell que encara estigué en peu durant lo segle XIV, y que formá part del terme jurisdiccional del castell de La Roca del Vallès. Te una vista esplendida, vegentse per la costa, fins Citges y al interior fins Puigmal. Te Òrrius el mas Cabanyes, passant per Can Cunill (15 minuts) y de dit mas se puja a Céllecs ab 30 minuts. 

Text tatxat al darrera de la fulla: 

[Abandonant lo camí vell, a la época romana, que passa per Sant Pere de Clará (Can March d’Orrius) antich priorat benedictí ab interessant capella de segle XIII, o be lo modern camí vehinal o carretera d’Orrius, que ja s’atura abans entre les masies de Can Cabot y Can Raimir, Se trova l’antich camí de carros als 15 minuts a ma dreta de la riera de Clará, seguint la direcció Nord Oest y a uns 15 minuts s’arriva a Can March hot estan les runes del priorat benedictí de Sant Pere de Clará, ab interessant capella del segle XIII y dos sepulcres de pedra amportats un 1906 a la façana de la esglesia de S. Juliá d’Argentona. Una mitja hora mes tardana lo vell camí en anar a Orrius.]

El patrimoni medieval de Premià de Dalt a internet

El Museu de Premià de Dalt ja fa temps que ha apostat per difondre el patrimoni de la població des de la seva pàgina web, gràcies a la iniciativa de la seva directora Imma Gimferrer. També fan visites guiades pel patrimoni de Premià de Dalt.

A partir de varies solapes ens dona un fàcil accés al contingut de la mateixa. De l’època medieval podem seguir l’evolució de la sagrera medieval, les principals masies del terme i ens ofereix també un ampli catàleg de finestres gòtiques de les masies. També la web ens mostra detalls que a vegades se’ns passen desapercebuts com els reixats de ferro o els grafitis de les portades que ens aporten infinitat de dades, reflectint l'any d´adquisició del mas, el traspàs de la propietat, l'any de construcció o d'una rehabilitació. 

Felicitem la iniciativa del Museu i creiem que ha estat un encert la utilització d’aquesta eina per apropar-nos al seu patrimoni medieval i difondre’l.

Us convidem a fer-hi un passejada !!!

Per a més informació: http://www.museupremiadedalt.com/