dissabte, 4 de maig del 2013

Ha mort l’historiador Julià Lladó i Gràcia (1928-2013)


El divendres 2 de maig de 2013 va morir l’historiador Julià Lladó i Gràcia. En Julià va néixer a Argentona el 1928, en una família molt vinculada a la vila des l’època medieval.
La seva infantesa va venir molt marcada per la posició política del seu pare, el qual va exercir com alcalde de la vila el 1934.
Malgrat que era fill i nét de mestre d'obres va dedicar la seva vida professional a la indústria tèxtil, formant-se a l’escola tèxtil de Canet.
Va formar part de la junta del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, com a sotspresident i vocal en diverses etapes i va esdevenir el representant d’aquesta entitat a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Fou nomenat Soci d’Honor del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell el 2009.  Va ser una persona que va dinamitzar i fer conèixer la història local del Maresme fora dels límits de la comarca i va promoure des del seu inici les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.
També va formar part del grup d’investigació, juntament amb altres companys del CEAJC, sobre els monestirs medievals del Maresme que es van fer entre els anys 2002 i el 2003, sota la coordinació del Grup d’Història del Casal i amb la participació del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”i el Cercle d’Història de Tordera.
Va publicar diversos estudis sobre temàtica medieval a la revista Fonts, Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, alguns d’ells en estreta col·laboració amb Enric Subiñà i Coll, David Farell i Garrigós, Francesc Lladó Tubau, Oriol Calvo Vergés i Josep Lladó i Pascual.
·         La capella de Sant Sebastià : Fonts, núm. 5 (2001)
·         L'assentament de la nissaga Lladó a Argentona : Fonts, núm.6 (2001)
·         Les masies d'Argentona : Fonts, núm. 8 (2001)
·         Els jaciments arqueològics d'Argentona : Fonts, núm.12 (2002)
·         La carta arqueològica d'Argentona. Estat actual : Sessió d’Estudis Mataronins , núm.19 (2002)
I altres en solitari:
·         El nom d'Argentona: Fonts, núm. 3 (2000)
·         Sant Julià d'Argentona: Fonts, núm. 5 (2001)
·         El castell de Vilassar : Fonts, núm. 9 (2002)
·         L’arxiu parroquial d’Argentona : Fonts, núm. 12 (2002)

A aquells qui vàrem tenir el plaer de conèixer-lo, ens deixa un record de companyonia. La seva forma d’actuar buscant les complicitats de les entitats del Maresme i esperonant a la col·laboració entre tots hauria de ser un model per a tothom Des d’aquí voldria retre un sentit homenatge a aquest gran company i col·laborador !!!

Julià Lladó Gràcia [Procedència Foto CEAJC]