dilluns, 16 de juliol del 2018

II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials».

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval , el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits. 
Les Jornades es van iniciar amb unes paraules de benvinguda per part dels organitzadors. Van intervenir el regidor de Promoció de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt Sr. Benet Oliva, el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Sr. Alexis Serrano i el director del Simposi Dr. Joaquim Graupera. 
Benet Oliva; Alexis Serrano i Quim Graupera en el moment de la presentació del Simposi.
Tot seguit, es va procedir a la lectura de les ponències marc del segon simposi. Cal recordar, que pel juliol del 2017, en la presentació de les actes del primer Simposi, la Dra. Coral Cuadrada (URV) va presentar la primera de les ponències marc “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, que ens oferia un punt d’arrencada per a aquest segon simposi, ja que es van definir les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar sobre aquest tema. 



Xavier Soldevila i Temporal, Associació Història Rural de les Comarques Gironines, ens va oferir la segona ponència marc amb el títol « Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» on va dibuixar diversos temes de l’estat de la qüestió referents als masos i masies de l’Alt Maresme.

Presentació de la ponència «Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» deXavier Soldevila
Seguidament després de la pausa pel cafè, el Dr. Pere Benito i Monclús de la Universitat de Lleida i col·laborador del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, va oferir la tercera ponència marc amb el títol «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» amb la qual va dibuixar l’estat de la investigació dels masos i masies actualment amb uns estol d’exemples dels masos del Baix Maresme. 

Ponència «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» a càrrec de Pere Benito
Tot seguit es va procedir a la lectura de les comunicacions amb la pausa de dinar pel mig.

Les comunicacions presentades es van agrupar en tres àmbits amb una durada de 15 minuts per cada una d’elles. El primer bloc va contenir les comunicacions que feien referència a les eines metodològiques i documentals per l’estudi dels masos i les masies al Maresme. Es van llegir dues comunicacions: «Els documents patrimonials custodiats a l’Arxiu Comarcal del Maresme: estat del tractament i possibilitats d’estudi», a càrrec de Alexis Serrano i Alexandra Capdevila i «Els mapes de patrimoni cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme», a càrrec de Maria del Agua Cortes. 
El segon bloc va tractar sobre masos i masies d’un territori o un àmbit geogràfic concret que feien referència a tot el Maresme o a una població concreta. Dins aquest àmbit es van presentar tres comunicacions: «La Sala i el Tinell. L'ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme» (s.XV-XVI), a càrrec de Joaquim Graupera; «El mas a Argentona als segles XIII-XIV», a càrrec de Enric Subiñà i «Arrels històriques dels masos a Sant Martí d'Arenys», a càrrec de Josep M. Armengol. 
Els autors de les comunicacions per ordre de lectura 
El tercer i últim bloc va agrupar les comunicacions que tractaven masos i masies singulars amb una forquilla cronològica des de l’antiguitat tardana fins el s.XVI. Les tres que es van defensar varen ser: «L'edifici octogonal tardoantic de can Ferrerons (Premià de Mar, Maresme»), a càrrec de Ramon Coll i Marta Prevosti ; «Els Verivol de Cabrils, un rar cas de doble servitud», a càrrec de Benet Oliva i «La torre de guaita de la masia de can Ratés. Intervenció de conservació-restauració», a càrrec de David Mallorquí. 

Un cop acabada la sessió acadèmica els assistents van participar en la inauguració de l’exposició «Ramon Llull i l’encontre entre cultures». Una mostra que ofereix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà. Aquesta exposició impulsada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i l’Ajuntament de Vilassar posa en relleu la importància de la figura de Ramon Llull com un dels erudits més importants del Mediterrani. La benvinguda, davant una vuitantena de persones, va anar a càrrec del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED, de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) que remarcà la importància de l’Arxiu com un dels fons patrimonials més destacats del nostre país. Els parlament els va tancar el Sr. Xavier Godàs, alcalde de Vilassar, felicitant-se perquè Vilassar de Dalt pugui acollir una mostra d’aquetes característiques. En acabat, els assistents van poder fer una visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada. L’exposició, que ocupa les dues sales d’exposició del Museu Arxiu, reprodueix pergamins inèdits del fons Llull, i mostra d’una manera molt gràfica l’encontre entre cultures que representava la Mediterrània e l’època de Ramon Llull. La mostra es podrà visitar des del 30 de juny al 7 d’octubre de 2018. 
L'exposició, coorganitzada amb l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i amb el patrocini de l’Obra Social “la Caixa”, inclou per primer cop una selecció – en facsímil – de 18 manuscrits del fons documental de la branca barcelonina de la família Llull, procedents de l’AMSMB. 
L'exposició, que l'IEMed va fer itinerar des del 2007 i que ha visitat capitals com Rabat, Alger, Tunis, Barcelona, Brussel·les o Roma, va ser una exposició destacada de l’Any Llull el 2016. La mostra, que constitueix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí, on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà, a través d'il·lustracions, textos i audiovisuals interactius, s'enriqueix en aquesta ocasió amb la col·laboració de l'AMSMB. Així, a Vilassar de Dalt s'hi poden veure manuscrits - en facsímil- procedents de l'Arxiu que permeten també documentar-se sobre altres aspectes de la família de Ramon Llull, així com els seus interessos per Mallorca, Sardenya o València. Entre les peces exposades, hi ha un facsímil del testament original de Ramon Llull del qual s’hi pot llegir una transcripció realitzada per l’historiador i teòleg Fernando Domínguez i la seva traducció al català de la mà de Lluís Cifuentes, filòleg associat a la Universitat de Barcelona (UB).
Parlament del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED,
Parlament de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) 
Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.
Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.
Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

dilluns, 9 de juliol del 2018

Reformes i nou espai expositiu sobre la història de l'indret al Santuari de la Sisa (Premià de Dalt)

El passat divendres 25 de maig de 2018 es va celebrar un acte al Santuari de la Sisa (Premià de Dalt) per tal de inaugurar les obres de reforma arquitectònica del conjunt (façana del temple i casa de l’ermità) i els espais destinats a ús públic (sala d’actes, sala d’exposicions, i sala museïtzada o centre d’interpretació del santuari). Amb les obres també s’han acondicionat els entorns. 

L’acte va consistir en un acte litúrgic presidit pel Emm. I Rm. Sr. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona. Amb l’església plena a vessar. En acabat l’ofici, es va procedir a la inauguració del centre d’interpretació amb parlaments de les autoritats, entre elles Mn. Josep Colomer, rector de la parròquia de Premià de Dalt. 
L’espai, situat al costat del nou restaurant, consta d’uns plafons que expliquen la història del santuari i de l’entorn. S’hi exposen unes quantes peces emblemàtiques, en vitrines i penjades a les parets: un antic vestit de la Verge, documents, exvots i altres materials diversos. 
Al finalitzar l’acte, hi va haver un refrigeri per tots els assistents, ofert pel restaurant, i cants d’havaneres a la terrassa. 
Com a record han donat als assistents un punt de llibre de record. 
[Agraïm la informació sobre l’acte facilitada per la Dra. Lluïsa Amenós]


Acte de inauguració de les reformes per Mn. Colomer [Fotografia L.Amenós]
Acte de inauguració de les reformes per Mn. Colomer [Fotografia L.Amenós]
Punt de llibre lliurat com a recordatori de l'acte [Fotografia L.Amenós]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]

diumenge, 8 de juliol del 2018

Artistes i contractes, nou article sobre l'art medieval del Maresme a la revista "Lambard" d'Amics de l'Art Romànic (IEC)

El passat dilluns, 28 de maig de 2018, a les 19.00 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines, de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), es va presentar el volum 26 de la revista d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, Lambard: estudis d'art medieval, corresponent al curs acadèmic 2014-2016. 
L'acte, presentat per l'editora de la revista, la Dra. Francesca Español, Presidenta de la Junta d'AAR, va precedir a la conferència del cicle L’art cristià i els seus escenaris «Etiòpia. Cristianisme pels 13 mesos de l’any. Art i natura» a càrrec del Sr. Carles Lorenzo Bosquet, Ateneu Universitari Sant Pacià.
En aquest volum de la revista apareixen publicats els treballs dels cicles de conferències «El concili de Constança (1414-1418) i el seu marc humà i cultural», corresponent al curs 2014-2015, i el dels cicle «Els Trastàmara a la Corona d'Aragó i el seu Temps» corresponent al curs 2015-2016.
A l'apartat de «Miscel·lània» surt publicat un article meu amb el títol «Lligats pel contracte. Límits i condicionants creatius de l'artista medieval». 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2018). «Lligats pel contracte. Límits i condicionants creatius de l'artista medieval». Lambard: estudis d'art medieval, volum XXVI (2014-2015), p.287-318.

El contingut d'aquest article reflecteix el que es va exposar a la comunicació que vaig presentar el dimarts 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell, dins del marc del "Curs L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans.

Al llarg del mes de juny del 2016 també vaig poder  exposar el mateix contingut dins el cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” per celebrar el Dia Internacional dels Arxius de la UNESCO i també amb motiu de la restauració del Pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les Franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485, que va dur a terme el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya des del 14 de març. La voluntat del cicle va estar, d'una banda, apropar al públic en general una mica més al món dels arxius i per altra, aprofitar per presentar el projecte de restauració del pergamí. 
Amb el títol “Fons i documents per al coneixement de la història de l’art medieval. Els contractes, els artistes i les obres”.  Vaig iniciar aquest cicle de conferències el dijous 2 de juny a la Sala d'actes de Can Palauet de Mataró seu de l'Arxiu Comarcal del Maresme.

Finalment, el  dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.

Per a més informació: http://infoenpunto.com/not/23417/lambard-estudios-de-arte-medieval-numero-26/




diumenge, 27 de maig del 2018

Visita comentada a la portada de Santa Maria d’Agramunt organitzada per Planeta Lletra

El passat diumenge 20 de maig de 2018, per commemorar l'any Pedrolo, l’Associació Cultural Planeta Lletra van organitzar una sortida a les terres natals de l'autor. L’objectiu d’aquesta visita organitzada va ser la de poder observar els nexes entre Manuel de Pedrolo i el seu amic Guillem Viladot. Aquests dos autors tenien més coses en comú que la proximitat geogràfica i la coetaneïtat. De fet, el 1971 Pedrolo va prologar l’obra de Guillem Viladot «Poesia T/47» . En aquest pròleg mostrava la seva entesa i connexió amb l’obra i l’artista agramuntí a més del seu profund coneixement de la poesia concreta i la seva teorització. 
La sortida es va iniciar amb la visita del Castell de Concabella, on hi ha l’espai Pedrolo i després es va continuar amb un recorregut pel parc de la Riella d’Agramunt: 
  • El Castell de Concabella és molt a prop de la casa natal de Manuel de Pedrolo, el castell de l'Aranyó. Des de l'octubre del 2014, hi funciona l'Espai Pedrolo, el primer espai que exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor de la Segarra. 
  • El Parc de la Riella (Agramunt), es troba situat al llit natural del riu Sió, just a l’entrada de la vila d’Agramunt. L’itinerari del Parc, dissenyat en forma de vuit com el símbol d’infinit, acull, d’una banda, una mostra representativa de l’obra poètica de Viladot, la qual inclou sis textos originals de l’autor, reproduïts sobre diferents faristols, i quatre recreacions en forma d’escultures urbanes dissenyades per Jaume Figuera, inspirades en dos poemes concrets i dos més de visuals. 
Per aprofitar el desplaçament em van proposar d’arrodonir el dia amb una visita comentada a l’edifici parroquial i a la portada Santa Maria d'Agramunt i aquesta va ser la meva col·laboració. 
Santa Maria d'Agramunt és una església romànica del municipi d'Agramunt (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional des del 1931. Les portalades de la façana oest i nord constitueixen un magnífic exemple de l'escultura romànica catalana del segle XIII de l'escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d'origen anglonormand. Documentada a finals del segle XI, en el XII es va construir l'edifici actual, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt. Des del 1953, diverses restauracions han tornat a l'església la fesomia original.

El Castell de la Concabella [Fotografia: J.Graupera]
L'Espai Pedrolo al Castell de la Concabella [Fotografia: J.Graupera]
El Parc de la Riella d'Agramunt, dedicat al poeta Guillem Viladot [Fotografia: J.Graupera]
Visita comentada a la portada d'Agramunt [Fotografia: S.Cabrespina]
Visita comentada a la portada d'Agramunt [Fotografia: S.Cabrespina]
Visita comentada a l'interior de Santa Maria d'Agramunt [Fotografia: S.Cabrespina]