Conferència d'Enric Subiñà «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals»

Dins del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal, el Dr. Enric Subiñà i Coll va presentar la ponència «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals». L'acte va tenir lloc el passat dissabte 15 d'octubre de 2016 al Racó del Casal -Aliança de Mataró.
El Dr. Enric Subiñà, doctorat a principis d'any, és president del Centre d'Estudis Argentonins i membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró on coordina la Sessió d'Estudis Mataronins.
L’àmbit geogràfic de la xerrada va abastar les dues ribes de la riera d’Argentona on hi havien propietats de diverses jurisdiccions. A nivell eclesiàstic afectava a tres parròquies i a nivell civil a tres jurisdiccions castrals: el castell de la Roca per Òrrius, el castell de Burriac per Argentona i el castell de Mataró per la vila homònima.
Del 1378 es conserva el primer fogatge força general del país, on consta que Mataró tenia 110 focs, Argentona 76 focs i Òrrius tenia 13 focs. El següent fogatge fiable, el del 1497, dóna les següents dades: Mataró 175 focs, Argentona 63 focs i Òrrius 8 focs, amb el que es comprova que Mataró va assolir un increment de població del 59%, sobretot pel gran creixement del nucli urbà, en contrast amb pèrdua del 16% de la població a Argentona i del 38% a Òrrius.
Subiñà va descriure el tipus de poblament en les tres parròquies que va anar evolucionant de manera diferent. Mentre que a inicis del segle XIV predominava el dispers, o sigui, els masos en les tres parròquies, durant la segona meitat del XIV i sobretot el segle XV a Mataró el gran creixement del nucli urbà de la vila va decantar que la majoria de la població passés a ser urbana, una evolució que no es va produir ni a Argentona ni a Òrrius. Els masos tenien terres de tota mena: vinyes, camps de cereals, hortes, boscos, les quals analitzarem amb deteniment, a l'igual que les repercussions que van tenir les crisis dels segles XIII i XIV en aquests masos, originant el fenomen dels masos rònecs. També sabrem les mides i el preu que tenien aquest masos.
Les tres poblacions van néixer com a sagreres, o sigui, a l’entorn del temple parroquial. Si a Argentona i a Òrrius no iniciaren el creixement important fins a època moderna, a Mataró el creixement urbà fou important des de la segona meitat del segle XIV, originant els seus primers carrers. Parlarem principalment dels senyors de la terra on s'edificaven les cases, i de la plaça del mercat, nucli principal de la vila, on hi havia el forn comunal, les carnisseries i un dels pous comunals, la majoria de botigues porticades amb les taules per vendre, i, pel que podem intuir de la documentació, un gran pòrtic al bell mig, tal i com té, per exemple, la vila de Granollers, i que faria de Mataró un centre d'atracció comercial.

[Agraeixo la col·laboració d'Enric Subiñà i de Jaume Vellvehí per la redacció d'aquest article]

Jaume Vellvehí, President del GHC i el Dr Enric Subiñà [Foto GHC]

Públic Assistent a la xerrada [Foto GHC]

Maresme Medieval a l’especial Cruïlla de llibres “10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio”.

El dissabte 1 d’octubre de 2016 Mataró Ràdio va d’emetre l’especial Cruïlla 10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio en directe, des de les 4 de la tarda fins les 2 de la matinada. El programa cultural es va emetre en directe des del pati de Dòria Llibres, i va ser dirigit pel col•laborador de Mataró Ràdio i responsable del Cruïlla de Llibres, Francesc Bechdejú. Acompanyat d’un equip molt més ampli per tal de cobrir les 10 hores d’emissió sense interrupcions, tots els programes van girar entorn la cultura, sobretot, de la ciutat de Mataró i des de diverses vessants: des d’arquitectura romana fins els grups musicals naixents de la capital maresmenca.

A la vora d’un centenar de persones es van animar a participar en el programa. A més, la localització cèntrica de la botiga de llibres amb la vessant més cultural, actualment, a Mataró, va fer animar a interessats que entressin i gaudissin de l’emissió. Bechdejú, a més, metaforitza “la identitat cultural de Dòria Llibres amb la temàtica cultural del programa”.

De 20 a 21 h vàrem intervenir en directe per plantejar l’estat de la qüestió sobre el tema de les ciències socials a Mataró i al Maresme presentat per la Sandra Cabrespina. Vaig tractar el tema del bloc Maresme medieval i l’organització del Simposi ”In Maritima”. Em van acompanyar Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme per parlar de les Trobades de Centres d'Estudi del Maresme i Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Mataronins i membre del MASM que parlar de la Sessió d’Estudis Mataronins. També van passar un tall de veu de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal que enguany celebren 30 anys d’activitat.

Per poder-lo escoltar en MP3: Descarrega’l (23 Mb).Durada de la gravació: 50,04 minuts.

El mas de Can Jordà (Santa Sussana) al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 22 de setembre de 2016, en el programa 353 de "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm) es va tractar el tema de les Jornades "El Mas Jordà de Santa Susanna: un patrimoni per descobrir". Van participar com a convidats, Alexis Serrano, Ramon Coll i Pere Clarabuch. El programa va estar va estar presentat i documentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina i amb Carles Capella com a tècnic.

Al llarg de la sessió es va repassar el contingut de la quarta edició de les Jornades Europees del Patrimoni celebrades a Santa Susanna el 17 de setembre de 2106 on es va presentar el projecte d'investigació sobre “EL MAS JORDÀ DE SANTA SUSANNA UN PATRIMONI PER DESCOBRIR”. Segons els organitzadors, el grup SSOM de Santa Susanna, varen tenir una participació de cent sis persones a l’acte del matí al Centre Cívic, fet que va fer evident l'interès que va desertar l'acte.

Per poder-lo escoltar en MP3:  Descarrega’l (27 Mb)Durada de la gravació: 50,23minuts.

Conferència del Dr.Enric Subiñà sobre Dosrius i Canyamars medievals a les Jornades Europees del Patrimoni.

El passat diumenge 18 de setembre de 2016 dins el programa de les Jornades Europees del Patrimoni, va tenir lloc la conferència del Dr. Enric Subiñà, "Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. Els Vallmajor". L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal de la població es va celebrar a la masia de can Vallmajor. 

Després d’unes paraules de benvinguda de l’alcalde Marc Bosc, una de les responsables de l’arxiu Ma Àngels Jubany, va avaluar la importància i l’evolució de la masia de Can Vallmajor. Seguidament el Dr. Enric Subiñà va descriure la població de Dosrius a la baixa Edat mitjana, especificant la història del castell, de la població i de les masies documentades. 

La població de Dosrius es troba en la confluència de les rieres de Rials o del Far i de Canyamars, fet que li dona nom i que apareix documentat, des del s.X , amb les formes Duos Rios o Duos Rivos. Aquest nucli es trobava configurat per una colla de carrers al peu del castell i al voltant de la sagrera parroquial. Al centre del poble, al costat de la plaça de l’església, s’agrupen les cases més antigues del poble, algunes de les quals encara conserven els finestrals gòtics, de totes elles cal destacar Ca la Bona Mossa. 

A l’època medieval, totes aquestes terres pertanyien a la jurisdicció del castell de Dosrius¸ dins el comtat de Barcelona. Aquest es troba situat en un puig de 295 mts d’altitud al nord del nucli de la població. Consta, des del s.XII, que el castell depenia del Priorat de Sant Pere de Casserres. Al s.XIV, la castlania del castell de Dosrius estaria en mans de la família Cartellà, que van detentar el càrrec de senyors útils del castell fins l’any 1437, en que la pubilla Elisabet de Cartellà es va casar amb Galceran de Montserrat de Sentmenat, iniciant la dinastia Sentmenat a Dosrius. Aquests van continuar exercint el càrrec de castlans fins el 1453 que van comprar al Prior del monestir de Casserres el domini directe i alodial del castell i la baronia. Les restes del castell presenten actualment un estat de runa notable i resten mig amagades per la vegetació, fet que fa difícil l’observació de la planta en la seva totalitat. La part més definida és una torre quadrada, en el cim del turó, orientada d’est a oest, de la que es conserva la paret nord que s’aixeca uns metres. En aquesta són visibles dues fileres d’espitlleres.

Subiña va esmentar també la riquesa de les aigües del terme que nodria diversos torrents i rieres i que va dotar també a la població de varis molins. El Molí del castell (dit de Dosrius, d’en Saborit o de Can Terrades) es trobava al marge esquerra de la riera de Dosrius, prop del mas de Can Terrades. D’aquest es conserven, malgrat que tapada per la brolla, les restes de la basa i del casal moliner. Es troba documentat des del 1453 malgrat que el seu origen podria estar relacionat amb l’establiment dels monjos de Casserres com a propietaris del castell des del s.XII. També consta que existien altres molins, potser també medievals, a la banda de la riera de Canyamars, com són els casos del molí de Can Famades (documentat des del 1552) i els molíns de Can Gel i de Can Galzeran (documentats des del 1570) dels quals solament d’aquest últim se’n conserven restes. Finalment va anar desgranant amb detall a traves dels documents notarials i dels inventaris la forma de viure de la gent de Dosrius a la baixa edat mitjana: matrimonis, què menjaven com vivien etc.

L'alcalde Marc Bosc presentant l'acte

 Ma Àngels Jubany glossant la importància de la Masia de Can Valmajor

El Dr. Enric Subiñà en un moment de la seva conferència.

Participació a les xerrades sobre Can Jordà de Santa Susanna a les Jornades Europees del Patrimoni 2016

El passat dissabte vaig participar en la quarta edició de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna on varem presentar el projecte d'investigació sobre “EL MAS JORDÀ DE SANTA SUSANNA UN PATRIMONI PER DESCOBRIR”. Segons els organitzadors, el grup SSOM de Santa Susanna, varen tenir una participació de cent sis persones a l’acte del matí al Centre Cívic, fet que evidencia l'interès que va desertar l'acte.

La Jornada es va iniciar amb la benvinguda de la Vicepresidenta del Consell Comarcal del Maresme Mònia Palacin i del Regidor de Cultura de l’Ajuntament José Maria Carnicero, i amb la presentació del projecte integral de l’estudi del Mas Jordà a càrrec d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

A continuació els investigadors que hem participat en el projecte vàrem anar presentant les nostres comunicacions: “La prospecció geofísica del jaciment de Can Jordà” a càrrec de Roger Sala, “El jaciment arqueològic de Can Jordà” a càrrec de Ramon Coll, “De la casa de Pineda a Mas Jordà” a càrrec de Jesús Rodríguez, “Dels Jordà als Clarabuch” a càrrec d’Alexandra Capdevila, la meva participació amb el “El patrimoni arquitectònic del Mas Jordà. Síntesi evolutiva i elements significatius” i va cloure les xerrades “El tractament arxivístic del fons documental del Mas Jordà” a càrrec d’Alexis Serrano. 

L’Alcalde Joan Campolier Montsant, va fer-ne les conclusions i a més va fer lliurament als ponents d’una rèpicla de la Masia de Can Ratés en agraïment per la seva participació. Molt especialment va fer lliurament d’un obsequi en nom de l’Ajuntament a en Pere Clarabuch Pellicer, propietari de Can Jordà, en agraïment a la  seva contribució a escriure la història de Santa Susanna. També els ponents i en Pere Clarabuch vàrem rebre un obsequi en agraïment a la seva participació per part de SSOM.

A la tardava tenir lloc la visita comentada al Mas Jordà on hi van participar una cinquantena de persones es van desplaçar amb el carrilet i una trentena més hi van acudir amb vehicles particulars. Dins del Mas en Ramon Coll comentava als diferents grups una exposició de peces trobades en l’obertura d’una rasa els anys 80, i jo em vaig dedicar a explicar in situ l’evolució arquitectònica del mas a través de les diverses estances, i en Pere i la Glòria, la seva dona, donàven explicacions i atenien als visitants.

Segons a publicat el SSOM va ser "Una completa jornada que mereix molts d’agraïments, el primer a en Pere Clarabuch i la seva família, per obrir les portes de casa seva i compartir el resultat dels estudis i troballes que amb la seva constància i interès han tirat endavant; a l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Consell Comarcal per triar el nostre poble per fer la presentació d’aquest projecte, a l’Ajuntament de Santa Susanna per l’interès i els mitjans per portar-la a terme, sense els quals no hauria estat possible; a l’equip d’investigadors que amb el seu gran treball han fet possibles els resultats que ahir al matí ens mostràven, i que a més els han presentat desinteressadament en el marc d’aquestes Jornades, als quals felicitem també per la seva manera amena, didàctica i planera en les seves exposicions, i finalment a tots els assistents que van fer que el Centre Cívic s’omplís fins a la seva màxima capacitat, i també el Mas Jordà, a la visita de la tarda, fent que les jornades fossin un èxit de participació." 

Públic assistent a l'acte del matí [Fotos SSOM]

Roger Sala en la seva ponència [Fotos SSOM]

La resta de ponents [Fotos SSOM]

Moment de lliurament dels obsequis de part de l'alcalde Sr.Joan Campolier [Fotos SSOM]

Moment de lliurament de l'obsequi a Pere Clarabuch de part de l'alcalde Sr.Joan Campolier [Fotos SSOM]

Participants a la visita a la masia de Can Jordà [Fotos SSOM]

Ramon Coll comentant les restes ceràmiques ibero-romanes aparegudes ala zona de Can Jordà [Fotos SSOM]

comntant l'evolució de la masia de Can Jordà [Fotos SSOM]

La derrota catalana de 1714 i les conseqüències pel patrimoni a Can Jordà (Santa Susanna)

En aquesta Diada de 2016, volem dedicar l'article a evocar que la derrota catalana a la guerra de successió va tenir causes immediates pel patrimoni. Una d'elles va ser l'ordre d’enderroc de castells i fortificacions.[1]

Un dels casos on es pot observar una torre afectada per aquesta ordre és el Mas Jordà de Santa Susanna. L’actualment coneguda com a masia de Can Jordà era propietat en època alt medieval de la família dels Ros de Pineda documentada des del 1098 com a tenidors de la casa alouera de Pineda, dins el terme del castell de Montpalau. Com ens explica Jesús Rodríguez, aquesta nissaga va tenir l’etapa d’esplendor en temps de Bernat i Ros de Pineda entre els segles XIII-XIV. En morir aquest últim, el 1311, ja disposaven de la propietat de diversos masos i homes als termes de Santa Maria i Sant Pere de Pineda, de Sant Esteve de Tordera, de Sant Miquel de Vallmanya i de Palafolls a l’actual Maresme i també d’altres homes, masos i drets a les parròquies de Sant Llorenç de Maçanet, de Sils i de Vidreres i Brunyola i les tasques a la contrada de Fenals. El declivi d’aquesta família coincidirà amb l’etapa de Ros III de Pineda (1350 – 1387) fet que es veu reflectit en la documentació la continuada venda de patrimoni. 

La torre, que integrava la part original altmedieval del mas, per la seva part, deuria tenir dos pisos més que els conservats en l’actualitat, els quals no s’han conservat degut a la reducció d’alçada que presumiblement duria ser conseqüència de la repressió de Felip V que va obligar a retallar totes les torres de defensa, excepte les reials. Aquest fet s’estipula en vàries ordres filipistes. Una d’elles és la que havia estat dictada a començaments de 1713 “ ... que se deriven y demuelan todas las muralles de los lugares, y los castillos y cases Fuertes de cathaluña, que puedan servir de abrigo a los malintencionados, y en caso de guerra a los enemigos”.[2]

El fet de que els Jordà es sumessin a la causa austriacista va promoure presumiblement aquest fet repressiu. Així doncs, tenim referències que el dia 10 de desembre de 1710 a la capella de l’anomenat Hospital de Palafolls, amb seu a Malgrat, es va convocar una reunió dels consells de les universitats de Vilanova de Palafolls (Malgrat), Sant Genís de Palafolls i de la vall de Santa Susanna, tots del terme del Castell de Palafolls, amb la intenció d’aconseguir 25 soldats per enviar a la Ciutat de Girona, per defensar-la de l’atac de l’exèrcit borbònic. Entre els assistents figurava Miquel Jordà com a membre del consell ordinari de la universitat de Palafolls. No sabem si aquests 25 soldats hi van anar o no, però la ciutat de Girona va caure el 24 de gener de 1711.[3]

Notes 

[1] Aquest article forma part d’un estudi interdisciplinar sobre el mas Jordà que estem realitzat juntament amb els companys R.Sala, R.Coll, J. Rodríguez, A. Capdevila, P. Clarabuch amb la col·laboració de A.Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Agraeixo també la col·laboració de I.Fernández (UAB) i de F.Miralpeix (UdG) per la recerca de les ordres felipistes. 

[2] Arxivo general de Simancas (AGS): Estado, llibre 413, f.7-7v 3 d’abril de 1713, Felip V a Pòpuli. Per a les ordres posteriors, vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA): Cancilleria, reg 6.187, Decretos de la Junta, f. 219v-221v, 28 de novembre de 1715; ACA: Rl.Aud.Papeles de S.E., lligall 1, doc. 203, 21 de desembre de 1715.; Biblioteca de Catalunya (BC) Bonsoms, núm. 3.060. vegeu també Castellví, Narraciones históricas, VI, f.465v.. Torras, 2005, p.234 

[3] Petició de soldats per defensar el setge de Girona per part de les tropes borbòniques (1710) AHFF: Llibre 870 (Transcripció de Xavier Salicrú.). Agraïm aquesta nota a A.Capdevila. 

Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)

Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)

Detall de la torre del Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)

Restes de les mènsules que suspentaven el pis superior escapçat de la torre del Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)

Inauguració de l'exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV" a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres, 15 de juliol de 2016 -a les 19 h. va tenir lloc a Can Palauet (Carrer d'en Palau 32-34 de Mataró), la inauguració de l’exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV". L’acte representa el retorn a l’Arxiu del ja conegut com a "pergamí 436" o pergamí gegant (1972 x 612 mm), després del procés de restauració i conservació al que ha estat sotmès pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. 
El pergamí, que pertany al fons de l'Ajuntament de Mataró, és un important document històric que deixa constància del procés que va viure el territori central del Maresme durant el segle XV que va culminar amb l'afranquiment de la vila de Mataró i les parròquies d'Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1480. El pergamí conservat és un trasllat del document efectuat el 1485. L’exposició compta amb la presència d’altres documents afins com la determinació de Sant Pere de Premià a incorporar-se a la corona del 1481 (ACM-P31/57), el perdó de penes atorgat pel rei Ferran II del 1475 (ACM-P27/056), un llibre del clavari de Mataró i diversos llibres de privilegis del fons de l’Arxiu Històric de Mataró.

En els parlaments hi van intervenir entre altres Alexis Serrano Méndez, director de l'Arxiu; Enric Subiñà, que ha transcrit el pergamí; Carme Balliu membre del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya que ha restaurat el document; Juan Carlos Jerez, 6è Tinent Alcalde i Regidor delegat de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Mataró i Jordi Mir, l'alcalde de Cabrera, en representació del Consell Comarcal del Maresme. 

A banda de l'exposició, l'Arxiu Comarcal, amb la col·laboració dels municipis, ha creat el web: historiacomarcal.ccmaresme.cat. En aquest espai es troba una transcripció literal del contingut del pergamí i de la seva importància històrica ja que és la clau que va permetre als habitats de mitja comarca d'alliberar-se del jou feudal i esdevenir súbdits directes del rei. També hi ha una galeria d'imatges i una explicació del procés de restauració. L'exposició del pergamí, que es podrà visitar a Can Palauet del 19 al 22 de juliol de 10:30h a 13:30h i de 18:00h a 21:00h, es preveu que serà itinerant pels pobles del Maresme que aplegaven la baronia.

Parlaments inaugurals de l'expocició

El parlament del director de l'Arxiu Comarcal el Maresme Alexis Serrano

El parlament del Dr. Enric Subiñà, que ha realitzat la darrera transcripció del pergamí.

Públic assistent a l'acte [Fotografia Josep Maria Clariana - ACM]

El Simposi "IN MARITIMA" al Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 7 de juliol de 2016 en el programa 349 del programa “El Racó” del grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), vig ser convidat per parlar del desenvolupament del Simposi "IN MARITIMA, Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval". Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Marta Gómez, a banda de repassar l'organització del primer Simposi es va convidar a participar per telèfon a Josep Samon per explicar presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar en el marc del Vilazari 2016. L’Arxiu conté un extens fons històric i documental creat a partir de documents d’entitats locals, administratius i donacions particulars de les quals en destaca el fons en pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.

• Per escoltar el programa
• Per a saber-ne més sobre el Simposi "In Maritima"

Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric de Vilassar de Dalt

Joaquim Graupera, director del simposi In Martitima

Aplec de sant Pere de Clarà - 2016 i novè col·lecionable sobre la història del priorat.

El passat diumenge 3 de juliol de 2016 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere,a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el novè col•leccionable, sobre la història del Priorat. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

El novè col•leccionable tracta sobre Joan Rubió i la restauració de la capella en la dècada dels anys 1920. Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp. La tasca de restauració de la capella va ser encarregada a l’arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Aquest arquitecte es formà al taller d'Antoni Gaudí, del que va ser deixeble i ajudant entre 1893 i 1905 col·laborant amb ell a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Se’l considera un dels últims representants del Modernisme i destaca com a sintetitzador de les idees arquitectòniques de Gaudí. 

L'obra de Rubió i Bellver és molt important i és present per tot Catalunya i a l'illa de Mallorca. Els seus edificis més interessants són: la Casa Golferichs (1901), la Casa Roviralta (1903) i l'Escola Industrial (entre 1927 i 1931), entre d’altres. També va ocupar el càrrec d'arquitecte a la Diputació de Barcelona i gràcies a això va participar en nombrosos projectes com la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya) amb la construcció del pont neogòtic que contribueix a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic. A l’igual que altres arquitectes del moment va participar en la vida política. Com a representant de la Lliga Regionalista va esdevenir regidor de Barcelona l'any 1905 i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). És l'avi dels arquitectes Ignasi i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952. 

Durant la restauració de la capella es van localitzar la llosa de l’altar i el pilar del mateix que era aprofitat per protegir una cantonada de la masia. Recuperada la peça es va comprovar que el capellà s’hi havia de situar al darrera per oficiar, de forma no prescriptiva llavors. Gràcies a l’autorització de Roma, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble molt abans de les disposicions del Concili Vaticà II. L’any 1925 l’ermita va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer. D’aquest primers moments es conserva una aquarel·la del dibuixant Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) que testa el nou moment de la capella.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):

• Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
• Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
• Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
• Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
• Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat (s.XIV-XV)
• Col.leccionable Núm.6 (2013): La dissolució de la comunitat en el s.XVI.
• Col.leccionable Núm.7 (2014); La unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)
• Col.leccionable Núm.8 (2015); L'abandonament del culte (1713-1920)
• Col.leccionable Núm.9 (2016);Joan Rubió i la restauració de la capella (1920).