"Per camins històrics", una nova web de Francesc Costa.

Des del desembre de 2010, Francesc Costa ha iniciat un bloc sobre els camins tradicionals que uneixen el Maresme i el Vallès. Segons les seves paraules de presentació en el bloc “De camins sempre n'hi ha que et duen amunt i avall. Per anar a resar a l'ermita d'aquell sant. Per a dur enciams al mercat. O el carbó que es fa a les muntanyes. I a vegades és un viatger que busca el destí. També escamots carlins per la serralada a l'espera de la senyal. Per camins antics del Maresme i del Vallès, i els cercarem dins les muntanyes, ara oblidats o potser encara trepitjats”.

Els primers camins investigats son el Camí de Llinars, el Camí de Cardedeu i el Camí de Parpers. La web s’estructura a partir d’una pàgina principal on es van documentant els treballs de recerca i a la pàgina pròpia de cada camí s’hi pot trobar els resultats provisionals a partir del que va trobant. Al final acabarà amb un text definitiu i l'establiment de la traça Gps.

La recerca es fa a partir de mapes antics, documents d’arxius i caminant per boscos fent treball de camp. També Francesc Costa demana col•laboració “Si algú hi té alguna cosa a dir s'accepten tota mena d'idees”. També hi ha enllaços a altres webs relacionades amb temes de camins : hostals de camí ral; el camí dels Bons Homes, camins del berguedà,etc.

Aquesta setmana ha obert una nova pàgina de llibres on anirà publicant el resultat de les investigacions sobre camins històrics, en forma de llibre. I també s’hi podrà trobar alguns volums i reculls d'articles de temàtica històrica que ha publicat fa anys i que ara estan descatalogats.

Felicitem des d’aquí aquesta iniciativa que de ben segur tindrà una bona acollida.

Per consultar la web: "Per camins històrics"



Mapa del Corregiment de Mataró (1716) - Institut Cartogràfic de Catalunya



Es presenta l'estudi d'Enric Subiñà sobre l'Argentona del s.XV

El divendres, 7 de gener de 2011, a les 20h. al saló de Pedra de l’ajuntament d’Argentona (C/Gran 61) es va presentar a Argentona el llibre d’Enric Subiñà “Argentona al segle XV. Terra de Remences”, obra que va ser guanyadora del Premi Burriac 2008. L’acte, que va estar presidit per l’alcalde d’Argentona l’il.lust. Sr. Pep Masó, va comptar amb la presència de la Dra. Coral Cuadrada, professora d’Història Medieval de la Universitat Rovira i Virgili que va glossar el llibre. Coral Cuadrada en la presentació del llibre va anar introduint algunes pincellades dels temes del llibre. Subiñà retrata en el mateix els diferents temes de la vila d’Argentona en el s.XV centrant-se sobretot en els diferents aspectes de les relacions personals com l’estudi dels testaments, les herències, el paper de la dona, l’evolució de la vila, entre altres. Aquests temes estan tractats a partir de la documentació conservada de l’època, tant dels documents d’arxius públics com de particulars. La consulta d’aquests fons que algunes famílies argentonines conserven va ser un fet que va agrair l’autor, ja que donen més importància a l’estudi ja que molts d’ells han estat inèdits fins ara.

Subiñà va ser ja mereixedor del Premi Burriac l’any 2001, amb el treball ja publicat Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900). (Ajuntament d’Argentona. Argentona, 2002). La Dra Coral Cuadrada és alhora la directora de la tesi d’Enric Subiñà, que presentarà abans del 2015, fet que l’autora va esmentar. També es va mostrar emocionada al veure que el seu camí iniciat amb la seva tesi doctoral sobre el Maresme medieval i que va guanyar el premi iluro l’any 1987 (El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42)) va suposar el punt de partença de la historiografia medieval a la comarca i que ha generat fins avui dia una extensa bibliografia i una bona generació de nous investigadors.

Al final de l’acte l’alcalde d’Argentona va fer pública la nova convocatòria del Premi Burriac 2011.

Podeu consultar: 

• L’acte de concessió del Premi Burriac 2010 a Enric Subiñà

Les bases de la convocatòria del Premi Burriac 2011

Manuel Riu, in memoriam

L’historiador Manuel Riu i Riu va morir el passat diumenge 2 de gener de 2011 als 81 anys. Malgrat que va néixer a Manresa el 1929, la seva família tenia els orígens a Sant Llorenç de Morunys, de la qual n'és fill adoptiu i hi té un carrer dedicat des de 2007. A nivell acadèmic va ser catedràtic d'història medieval de la Universitat de Granada (1966) i posteriorment de la Universitat de Barcelona (1969). Manuel Riu va dirigir les publicacions Índice Histórico Español i Acta Historica et Archeologica Medievalia, i va coordinar els Quaderns d'Estudis Medievals.

Els seus mèrits reconeguts el van portar a assolir la Creu de Sant Jordi l'any 2003 i tres anys més tard, el 2006 va rebre també el premi ciutat de Berga a la Cultura. Va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre corresponent de l'Acadèmia de la Història de Madrid i des del 1990, va ser membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

En la seva obra com a medievalista destaquen una vintena de llibres i un sis-cents cinquanta treballs de síntesi i investigació històrica i arqueològica que aborden la història eclesiàstica i socioeconòmica i la vida quotidiana de la Catalunya de l'edat mitjana. Especialitzat en la història monàstica catalana i de l'Andalusia oriental, són importants les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadística demogràfica medieval o l'estudi de la producció llanera i ramadera.

Com a arqueòleg i deixeble d’Albert del Castillo, va ser un membre actiu en la institucionalització com a disciplina de l’arqueologia medieval a Catalunya. Va dirigir o codirigir les excavacions dels jaciments del Mas A de Vilosiu, vilatge de Caulès, monestir de Sant Sebastià del Sull, poble abandonat i castell de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, castell de Mataplana, i una llarga llista més d’indrets.

Personalment, vaig tenir el plaer de tenir-lo com a professor en la matèria d’Història Medieval Universal en el curs 1983-1984 amb el qual vaig anar a comentar-li molts dubtes sobre la matèria en el seu despatx de la Torre B.

Anys més tard, varem coincidir el 10 de novembre de 1995 en la presentació del setè volum de la revista Lambard de l’institut d’Estudis Catalans, on va sortir publicat el meu treball sobre el capitell romànic de Caldes d’Estrac del qual en recordo gratament els comentaris elogiosos envers el mateix. Acabat l’acte vaig anar a saludar-lo i em va comentar que malgrat que en aquells temps les classes de la facultat eren d’unes 300 persones per aula aproximadament, és a dir molt massificades, se’n recordava de mi per les sovintejades consultes i per dos detalls curiosos: tots dos tenim els cognoms repetits i varem néixer el mateix dia de l’any, un 25 de març, primer dia del calendari medieval segons l’annus ad incarnatione Domini.

Crec que els medievalistes catalans devem moltíssim a la tasca feta per Dr. Manuel Riu.

Per a més informació:

Revista L' Erol. revista cultural del Berguedà, núm.61 (1991) "Manuel Riu, una vida dedicada al món medieval"

Bon Nadal i Bon Any 2011