La creu desapareguda del cementiri d'Alella (s.XVI)

Aquesta creu va ser destruïda durant la guerra civil i solament en tenim record per unes fotografies de principis del s.XX. Segurament el seu emplaçament original va ser el cementiri o fossar parroquial al centre del poble, situat en el lloc on actualment ocupa la capella del sagrament i el pati davant de la façana de l'església i va ser traslladada a l’emplaçament actual l’any 1886.

Coneixem de la seva aparença física a partir d'una fotografia conservada. A la imatge solament es pot observar la cara de la Verge. Sembla pels detalls que estava obrada amb granit, procedent el més segur d’alguna pedrera de la mateixa serralada costanera. 

Es trobava col·locada sobre un basament circular de dos graons i el fust era monolític de secció quadrada amb els xamfrans escairats.

El capitell era d’odre toscà, on es poden identificar l’àbac, l’equí i el collarí. 

Per sobre s’hi situava la creu de tipus llatína, molt senzilla. 

En l’encreuament dels braços es trobava la figura de la verge dempeus sustentant amb el braç esquerra la figura del Nen.

Malgrat que algunes part s’observen molt gastades, com ara la cara de la Verge, es pot observar que portava una túnica elaborada amb plecs angulosos. 

Es pot deduir que a l’altra banda hi havia la imatge de Crist crucificat.

Es pot identificar clarament que és el cementiri d'Alella pel basament de la creu del panteó d'Antoni Borrell Folch (1832-1910) que s'hi veu al fons. Aquest industrial barceloní havia adquirit la gran mansió coneguda com Torre del Governador que va cedir després de mort a l'Escola Pia. Aquest mausoleu neogòtic va ser encarregat a General Guitart i Lostaló (1859-926), el mateix arquitecte modernista que havia fet la nova construcció de la torre del Governador.

Bibliografia

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 237
• [Versió pdf]

[Procedència fotografies: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 1]

«Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac». nou article publicat.

El dissabte dia 11 d'abril del 2015, en el marc de la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar, es van presentar les actes de l'anterior edició celebrada el 2014 a Malgrat de Mar on es va tractar el tema de «Les epidèmies i remeis al Maresme». En aquest llibre hi apareix el meu article amb el títol «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac».

• GRAUPERA, Joaquim (2015). «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac» a  VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Les epidèmies i remeis al Maresme. Malgrat de Mar, 25 d'octubre de 2014. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. P.77-87

Segons una llegenda, l’any 1219 es va produir la troballa, per part d'uns bous, d'una imatge de fusta que representa una verge entronitzada. Aquest fet va portar a la creació d'una capella-hospital fortificada, que tindrà com a advocació aquesta imatge, amb una comunitat de monjos Hospitalers, aprofitant les virtuts de les aigües curatives del lloc. De mica en mica anirà creixent un reduït nucli de població al voltant del edifici constituït pels actuals carrer de l'església i Baixada i Pujada de l'església. El nucli descrit es constituirà com a  Quadra de Caldes, o nucli semi-independent de la jurisdicció del castell de Mata, fet que anirà acompanyat, l’any 1387, de la independència eclesiàstica de la parròquia de Llavaneres i de la sufragània de Sant Vicenç de Montalt.

Sembla ser que les virtuts curatives de l'hospital van gaudir de prestigi dins la població de la capital del Principat.  A principis del s.XIV, el 1319 durant una greu malaltia del rei Jaume II el Just (1267 -1327) que també va afectar a la seva segona esposa Maria de Xipre o Maria de Lusignan ( 1279 - 1319 ), va obligar al rei a aprofitar les virtuts remeieres d’aquestes aigües per sortir de la malaltia. Una altre rei que va fer estada a Caldes d’Estrac va ser Alfons III el Benigne (1299 -1336) que va visitar els banys un any abans de la seva mort el 1335 realitzant diverses estades; al febrer, a l’abril i finalment la darrera al mes de juny.

Els reis , per poder fer estada, van manar construir una casa prop del doll d'aigua calenta, anomenada Cambra del Rei. No hi ha certesa de on podria estar situada aquesta casa. Segons la tradició popular del poble que es tracta de la casa núm.5 del carrer Baixada de l’església. En aquesta casa, solament es pot observar en l’actualitat, una sèrie de portals i finestrals gòtics en la façana.  També el Consell de Cent barceloní va subvencionar la construcció d'uns balnearis nous segons el pagament de dues partides de 100 lliures i 300 sous l'any 1343 per les Cases de bany de Caules Destarach.

A finals del s.XIV, el 23 de febrer del 1396, el rector de la parròquia ,Mn. Francesc Faber, d'acord amb el bisbe de Barcelona Ramon d'Escales i amb el patró de l'església Berenguer de Cortils, van vendre a la ciutat de Barcelona, la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi que els hi pertanyia com a jurisdicció de la quadra i a més el control de l'aigua també passaria al Consell de Cent barceloní. A partir d'aquest moment, la quadra es va regir per dos procuradors barcelonins que administraven totes les possessions de la ciutat de Barcelona, amb les atribucions d'administrar justícia i cobrant els impostos. Durant el segle XV, els procuradors van passar a ser un de sol fins que finalment a finals del s.XV, el poble de Caldes es va governar per un batlle escollit pel Consell de Cent entre la gent del poble. El primer batlle documentat es deia Jaume Caldera i va exercir des del 9 d'agost del 1454.

Per consultar l'article en pdf: Academia.edu

Inauguració d’un nou bust de Puig i Cadafalch al TecnoCampus de Mataró

El passat dijous 16 d’abril de 2015, a les 11.00 del migdia es va inaugurar el bust de Josep Puig i Cadafalch, obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs Xivillé, en el pati del TecnoCampus de Mataró.

L’acte va ser organitzat per la pròpia institució universitària i l’Ajuntament de Mataró i va comptar amb el suport de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch (APC) que, a partir de la signatura el passat mes de maig de 2015 d’un Conveni Marc amb el TecnoCampus, ha co-produït un fulletó commemoratiu que es va repartir entre els assistents amb el títol «Josep Puig i Cadafalch. Aproximació a la figura d’un mataroní excepcional» escrit pel Sr. Esteve Mach.

L’acte va comptar amb la presència de l’Alcalde de Mataró Sr. Joan Mora, del director del TecnoCampus Sr. Miquel Rey, alguns regidors de l’Ajuntament de Mataró i el president de l’Associació APC Sr. Esteve Mach.

La col·locació del bust té per objectiu subratllar la gran tasca de Puig i Cadafalch en diversos camps però, en aquest cas concret, a l’estar ubicat al TecnoCampus, hi ha la voluntat de remarcar especialment la seva aportació científica i acadèmica a la cultura catalana. 

El bust restarà col·locat concretament en un extrem de la plaça del conjunt universitari, al davant de les dependències actuals de Màrqueting i Comunicació on també es va instal·lar un plafó explicatiu sobre la figura de Puig. 

Aquest acte institucional substitueix el que hi havia programat el 27 de març de 2015 que va quedat anul·lat pel dol nacional en motiu de l’accident aeri, on es preveia que també participés el president de la Diputació de Barcelona i el Conseller Santi Vila, entre d’altres autoritats, que en aquesta ocasió no han pogut assistir.

Malgrat que es tractava d’un acte obert, el dia i l’hora, en ple horari laboral, no han estat els més apropiats i han propiciat que l’assistència de públic fos reduïda. L’acte hagués pogut tenir molta més rellevància i s’havia d’haver fet en un horari que pogués garantir més assistència de públic. Dóna la impressió de que ha estat una decisió presa a corre cuita. Probablement, el fet que el bust estigués col·locat des de finals de març en el seu lloc però tapat, produïa certa incomoditat als responsables del TecnoCampus de cara a la jornada de portes obertes i altres activitats del centre.

Agraeixo la informació tramesa per l’associació Amics de Puig i Cadafalch i les fotografies de Àngels Mas per la confecció d’aquest article.

Moment de inaugurar el bust per les autoritats [Fot. Àngels Mas]

Públic assistent a l'acte [Fot. Àngels Mas]

Públic assistent a l'acte [Fot. Àngels Mas]

Bust de Puig i Cadafalch obra de l'escultor Manuel Cusachs[Fot. Àngels Mas]

IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

El dissabte dia 11 d'abril del 2015 el Centre d'Estudis Canetencs va ser l'encarregat d'organitzar la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. La trobada va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Escola de Teixits de Punt.

El tema escollit per aquestes jornades ha estat: "Torres de guaita, defenses i fortificacions". A més, en aquesta ocasió va comptar amb la participació d'alguns dels membres del Centre d'Estudis Selvatans ja que l'Alt Maresme formava part del vescomtat de Cabrera.

La jornada va començar a les 9 del matí, amb la presentació de les mateixes a càrrec del president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau. Seguidament es va fer un recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri i el seu pensament sobre la Marina de la Selva", a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).  

La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz, historiador, professor i president del CEDIM. Tot seguit es van presentar les comunicacions dels centres, entitats o particulars, en que moltes d'elles van tenir una temàtica medieval:

• Marc Pons i Prat: “El matacà: Un element de defensa passiu per una defensa activa de l’edifici”
• Elvis Mallorquí i García: “Els senyors del castell de Dosrius, segles XI‐XIII”
• Alejandro Martínez i Giralt: “Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV”
• Xavier Soldevila i Temporal: “El castell de Palafolls al segle XV”
• Joaquim Graupera i Graupera: “De castell roquer a castell palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”
• Esteban Galindo i López: “Els Vescomtes de Cabrera, propietaris de la residencia reial de Bellesguard”
• Montserrat Viader i Crous“Defensat el territori. Torres, muralles, castells i fortificacions d’època moderna”
• Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Jaume Vellvehí i Altimira: “La Torre de Can Jalmar o Gelmar de Tordera (el Maresme). Estat de la qüestió (1999‐2015)”
• Josep Formiga i Bosch: “La torre de l’Esparra, la torre Gallina i la torre de Bedós”
• Alexis Serrano: “Les torres del cap de Vilassar, una recopilació de dades”
• Xavier Mas i Gibert, Jordi Soler i Moradell, Sergi Alcalde i Vilà; “Les Torres canetenques a l’entorn del nucli urbà del Castellet”
• Francesc Forn i Salvà: “Les torres de defensa a la Marina de llevant durant la resistència catalana (1713‐1714)”
• Ramón Bruguera i Riera:"La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar)”

Cap al migdia, es va fer un dinar de germanor i després de l'àpat, es va visitar el Castell de Santa Florentina (tant la part de Casa Forta com la part modernista). Un cop acabada la visita Joan Llinàs, President del Centre d'Estudis Selvatans, va comentar l'exposició organitzada pel Centre d'Estudis Selvatans, situada a la Sala d'exposicions de la Plaça dels Americanos, sobre el Vescomtat dels Cabrera.

En el marc d'aquest jornada es va presentar les actes publicades de l'edició anterior de Malgrat.

Felicitem des d'aquí la molt bona organització del centre d'Estudis Canetencs !!!

Per a més informació: Díptic de la IX Trobada

El president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau presentant la Trobada

Moment del recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).

Vista general del públic assistent

La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta
a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz.

Moment de la meva conferència "De castell roquer a castell palau.
Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”