El
passat 4 de gener de 2022 ens va deixar l’historiador torderenc Joan Bou Illa (1949-2022).
Apassionat per la
història, especialment de la seva Tordera natal, en va esdevenir un gran divulgador.
Treballant individualment o en equips de recerca va ser un investigador incansable,
que, gràcies a les seves coneixences, va recollir moltes dades de la història
oral i va aplegar anècdotes, documents, fotografies i topònims de convilatans.
Fruit d’aquesta recerca
va editar, en col·laboració amb Elena Serra, diferents llibres i estudis sobre
la història contemporània de Tordera, especialment de les tradicions i indústries
locals. Ambdós van assolir diversos premis i accèssits en la modalitat d’assaig
del Premi de Recerca Local que l’Ajuntament de la seva vila convoca periòdicament
per Sant Jordi. El resultat d’aquesta tasca va materialitzar-se en l’edició de diversos
llibres: Els arbres monumentals de Tordera (1988);
Bombolles de
producció local: pedaços d’història (1996); El darrer cavaller de Jalpí
(1997); Un passeig per la memòria de Can Burgada (1998); La indústria tapera torderenca. Un
bocí del nostre passat (1998). També conjuntament amb en Quim Roca va escriure un
estudi sobre el mots de les cases de pagès de Tordera.
En el seu afany
divulgador, fou un dels promotors en la fundació del Cercle d’Història de
Tordera l’any 2002 i un membre actiu del Grup d’Història del Casal de Mataró amb
el qual col·laborar diverses vegades.
En els darrers
anys, el seu fill Joan Bou Pla ha agafat
el relleu de les seves recerques i ha continuat la feina investigadora del seu
pare, incorporant-se als grups de recerca en que participava.
La recerca
en la història medieval
Malgrat treballar
en diferents temes de la història local, Joan Bou Illa va destacar per la
recerca en història medieval especialment en dues àrees -el monestir de Roca
Rossa (Tordera) i els molins hidràulics de l’Alt Maresme- ambdós línies d’investigació
inscrites en el pla de recerca de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història
del Casal.
El primer dels centres d’interès va ser
l’estudi i
protecció de les restes de la Canònica de Santa Maria de Roca-rossa,
situada al massís del Montnegre, dins el terme municipal de Tordera. Aquest
cenobi va ser fundat a la primera meitat del segle XII sota l'orde de sant
Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb
alguns elements ja del gòtic. L'estat lamentable de les restes del monestir, des
del seu abandonament i l’espoli que patí van ser unes de les preocupacions
centrals del Joan Bou. El fet de que Jaume Vellvehí participés en la redacció
de la història del conjunt monàstic dins el volum XX de la Catalunya Romànica
d’Enciclopèdia Catalana va fer que ambdós historiadors es posessin en contacte i
iniciessin una trajectòria d’investigació del cenobi i, en especial, la recerca
de la millor fórmula per preservar les seves restes. Gràcies a aquests
contactes Joan Bou va entrar a formar part de l’equip de recerca del Grup d’Història
del Casal de Mataró. Fruit d’aquesta feina van aparèixer els següents estudis
publicats:- BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010): Del
romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme.
Mataró: Grup d'Història del Casal
- BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA,
Jaume (2006). «Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa
(Tordera. El Maresme)». De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat
Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia
Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, Mataró, p. 223 -
226
- BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA,
Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2009). «La funció funerària dels monestirs medievals
del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa
(Tordera)». III Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.
14 de novembre de 2009. Vilassar de Mar: Coordinadora de Centres de Parla
Catalana; l'Institut Ramon Muntaner, p.
145-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688
- BOU i ILLA, Joan;
VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2022). «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa,
Tordera, espai funerari i devoció popular» . GRAUPERA, Joaquim (Coord). Omnia
mors aequat. El món de la mort al
Maresme medieval Actes del 3r Simposi In Maritima. Vilassar de Dalt:
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - Arxiu Comarcal del Maresme;
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval. En premsa.
- BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera. Argentona: La Comarcal Edicions
- BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA,
Jaume (2003). «Molins medievals de l’Alt Maresme (segles XI-XVI)». L’organització
de l’espai i models de poblament. Actes de les II Jornades d’Història i
Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 149-165
- BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA,
Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2007). «Molins medievals i moderns del
Maresme». Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a
Catalunya. Sabadell, 18 a 21 de maig de 2006. Vol. 1. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell; Associació
Catalana Recerca Arqueologia Medieval. P.165-183
- BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA,
Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2008). «El procés de catalogació i estudi dels molins
medievals i moderns del Maresme». II Trobada d'Entitats de Recerca Local i
Comarcal del Maresme. 22 de novembre de 2008. Argentona: Coordinadora de
Centres de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner, p. 19-23. També disponible
en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314660/404818
- BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA
i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010). «L’ús de l'aigua en el
món rural. El cas de l'aigua de Jalpí». IV Trobada d'Entitats de Recerca
Local i Comarcal del Maresme. 13 de desembre de 2010. Sant Cebrià de
Vallalta: Coordinadora de Centres de Parla Catalana; l'Institut Ramon Muntaner, p. 51-63. També
disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314710
- BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA
i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011). «Molins fariners del Maresme. Darreres intervencions». VI Trobada
d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 20 d’octubre de 2012.
Alella: Cerquem les arrels, p. 143-152. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314765/405773
- BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ
i ALTIMIRA, Jaume (2018). «Tordera, el riu al centre de la vida». XII Trobada
d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 5 de maig de 2018. Dosrius:
Arxiu Comarcal del Maresme, p. 146-58.
També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688
Ocasionalment, aquest equip de recerca va
ocupar-se d’altres temes de recerca afins com la defensa militar i els
castells medievals. D’aquesta àrea de recerca menys prolífica han sortit
articles com:- BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA
i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011). «La guerra civil catalana i el patrimoni
arquitectònic (1462-1472)». V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal
del Maresme. 3 de desembre de 2011. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de
Vilassar de Dalt, p. 37-47. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314723
- BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ
i ALTIMIRA, Jaume (2015). «La Torre de
Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió
(1999-2015)». IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del
Maresme,11 d’abril de 2015. Canet de
Mar: Centre d’Estudis Canetencs, p. 111-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827
Serveixi aquest
article com el meu homenatge. Enyorarem la forma de fer del Joan, sempre col·laboradora,
positiva i entusiasta i el seu caràcter hospitalari i engrescador. Malgrat que
ell ara no està ja entre nosaltres, si que hi perviu el seu record, el seu bon
fer i la seva amistat i la seva experiència en la recerca. Sit tibi terra
levis (que la terra et sigui lleu).
