Visita comentada per l’art gòtic del Baix Maresme amb AAR de Sabadell: Visites comentades a la sagrera i el museu parroquial de Vilassar de Dalt i a la parròquia de Teià.

El diumenge 24 de novembre de 2013 va tenir lloc una visita comentada per diversos indrets del Baix Maresme per poder apropar-nos a l'art gòtic del Baix Maresme. L'activitat va estar organitzada pels Amics de l'Art Romànic de Sabadell i estava pensada com un complement a la xerrada que vaig oferir l'anterior dimecres 20 de novembre a la sala d'actes del Museu de Sabadell.

La visita es va iniciar amb un repàs de la història del castell des de la masia de Can Villà del Torrent que molt amablement ens van autoritzar a poder-hi entrar. A part dels meus comentaris va intervenir l'historiador del Museu de Vilassar de Dalt Marc Pons que va descriure les raons estratègiques per la situació del castell en aquell indret. Seguidament, el nombrós grup de 49 persones es va dividir en dos. Una part, acompanyats per mi, ens vàrem endinsar en la història de l'estructura urbanística del Vilassar medieval tot explicant la portada gòtica conservada “in situ” i diversos espais de l'estructura urbanística mitjançant un breu recorregut. L'altre grup, a mans de Marc Pons, va descobrir les peces conservades del temple gòtic vilassarenc que es troben al Museu de la parròquia de Sant Genís. Al cap de mitja hora, els dos grups es van intercanviar per completar els dos itineraris. Les visites del matí van acabar amb la visita del Museu de la Mina Vella, que malgrat ser un espai construït al s.XIX, va permetre entendre la importància de l'aigua en el Maresme i observar les estructures d'un molí fariner molt semblant al que podríem tenir a l'època medieval. Els comentaris sobre el contingut d'aquest museu van anar a càrrec del seu director Feliu Novell.

Per la tarda, justs de temps, no varem poder comentar la creu de terme de Teià tal com teníem pensat i ens varem dirigir directament a la parròquia de Teià. Aquest edifici presenta unes característiques poc usuals a la comarca i ens mostra una tipologia diferenciada de la majoria dels temples parroquials. En aquest espai vaig poder explicar l'evolució de la seva fàbrica des del romànic al gòtic tot analitzant el mobiliari litúrgic gòtic, documentat i conservat. Les meves explicacions van venir complementades amb els comentaris de dos historiadors locals coneixedors de la història de la vila, els germans Josep i Josep Maria Balada als quals agraïm la seva col·laboració. 

La primitiva església de Teià, es troba documentada des del segle X, va ser substituïda a partir de 1574 per un nou temple d'estil tardogòtic. Les obres van ser dirigides pel mestre de cases Antoni Mateu i consta en el contracte que havia de construir-se amb les mateixes proporcions i factura de l'església del convent dels Àngels de Barcelona (1562-1566). L'edifici parroquial de Teià consta d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal, coberta amb volta de creueria i un massís campanar de torre al lateral de la façana. El portal és de tipus renaixentista, obrat “a la romana”, flanquejat per dues columnes estriades amb capitell corinti, que sostenen un frontó triangular damunt del qual hi ha una imatge de sant Martí on es veu el sant a cavall compartint la capa amb un pobre. Durant la visita varem poder admirar i comentar la creu processional de plata daurada del s.XVI que molt amablement ens varen mostrar.

Com a cloenda de la jornada vàrem poder gaudir, en els locals de la CMC La Unió, de l'exposició “50 anys del Butlletí Parroquial Teià” elaborada pels germans Balada i organitzada per l'Arxiu Històric de Teià. La mostra oferia un breu repàs de la historià religiosa i social del poble a traves del butlletí Parroquial que va ésser l’única publicació periòdica fins a la sortida de la revista “Quelcom” l’any 1975 i del Butlletí Municipal l’any 1983 que s’ha publicat cada primer diumenge de mes des del 10 de novembre de 1963.

Comentaris sobre el castell de Vilassar des de Can Villà.

Quim Graupera i Marc Pons durant les explicacions sobre el castell de Vilassar.

Comentant la portada gòtica de la parroquial de Sant Genís de Vilassar.

Marc Pons comentant el Museu Parroquial de Sant Genís de Vilassar.

Comentant l'estructura de les masies i la seva decoració a Can Bonhivern.

Comentant la part més propera del castell de Vilassar on es veuen encara restes del mur altmedieval.

Feliu Novell al Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar.

Comentaris a peu del moli de Ca l'Eudald.

En direcció a la parròquia de Sant Martí de Teià.

Comentant l'edifici i el mobiliari litúrgic de Sant Martí de Teià.

Josep Maria Balada explicant les restes conservades del retaule renaixentista de Teià.

Josep Maria Balada mostrant la creu processional gòtica.

Quatre comunicacions sobre temàtica medieval a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (2013)

El passat dissabte 23 de novembre de 2013 va tenir lloc la XXX Sessió d'Estudis Mataronins al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Enguany, de les 22 comunicacions presentades, se'n van exposar quatre relacionades amb temes de l'àmbit medieval.

• La col·lecció de pergamins del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró a càrrec d’ Enric Subiñà i Coll. La recent catalogació i ordenació de la col·lecció de pergamins del MASMM ha permès identificar unitats que fins ara no ens eren conegudes. D’aquests fons, els més importants numèricament són els de la pròpia institució, juntament amb els del fons Marfà i els del fons Adan. També va esmentar els de Milans del Bosch, els Ballot o els Ribas.
• Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme). Un nou atemptat al patrimoni històric? a càrrec de Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joaquim Graupera i Jordi Montlló. En aquesta comunicació es va denunciar les recents actuacions a la capella romànica de Sant Mateu en que els propietaris es van dedicar a repicar l'arrebossat de la façana i omplir les juntes entre els carreus amb ciment porland. També han aixecat l'enllosat de l'espai anterior a la façana i han repintat de blanc l'interior de la capella amb un criteri estètic dubtós. En la comunicació, Jordi Montlló es va exposar la denúncia dels fets, jo mateix vaig documentar les dades històriques i artístiques de l'edifici i Joan Carles Alay va descriure l'àmbit legal de protecció de l'edifici i va descriure les accions a emprendre per denunciar els fets. Aquesta acció compta amb el suport de Maresme Medieval, la Societat Catalana d'Arqueologia i el Grup d'Història del Casal.
• Notícia sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna) a càrrec de Joaquim Graupera i Graupera. En el terme de Santa Susanna dins de la propietat de Can Jordà, s'ha trobat recentment un complex moliner integrat per un moli fariner i un moli d'oli desconeguts fins el moment. Al llarg de la comunicació es van anar desvetllant les referències documentals i bibliogràfiques sobre el tema i la descripció de les restes trobades. El trull d'oli es va construir suposadament al s.XVII-XVIII un cop el moli fariner estava ja amortitzat. En la documentació de la casa hi ha constància documental de l'existència d'un moli des del s.XIV que fins ara es relacionava amb unes construccions situades més a munt de la riera en l'edifici conegut com la Taverna juntament ambles restes d'un aqüeducte que portava l'aigua a aquests moli salvant la riera de Santa Susanna.
• Els dirigents de Mataró: els Jurats de la Universitat. 1454-1714 a càrrec de Jordi Montoro i Maltas. En aquesta comunicació es va presentar una nòmina més complerta dels jurats de la Universitat de Mataró. Fins ara coneixem la realitzada per Migliaresi. En el treball també es va fer una introducció al sistema d’elecció municipal català fins la seva supressió on les elits locals els controlaran i malgrat certs intents, el càrrec no es va democratitzar mai.

Amb aquesta edició, on també es va presentar el volum publicat de les anteriors, ja fa trenta anys d’aquesta activitat que representa un espai d’intercanvi i de trobada anual dels estudiosos maresmencs que treballen en el camp de la història local. Aquest espai és una iniciativa del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i l’Institut Ramon Muntaner. Les comunicacions presentades es publiquen en un volum que s'edita l'any següent. Fins ara s’han publicat 29 volums amb més de 440 estudi i amb la participació de més de 110 investigadors. Els volums editats son consultables a la web www.raco.cat. Voldríem agrair des d'aquí la seva contribució al coneixement de la historia local de la comarca del Maresme.

Moment de l'exposició de la comunicació sobre les Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme) a càrrec de Jordi Montlló, Joaquim Graupera i Joan Carles Alay. [Foto: Marc Pons]

Moment de l'exposició de la comunicació sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). [Foto: Marc Pons]

Moment de l'exposició de la comunicació sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). [Foto: Marc Pons]

«Les pintures del teginat i l'origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)» a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 21 de novembre de 2013 vaig ser convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar de «Les pintures del teginat i l'origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert prèviament en una conferència a Vilassar el passat dimecres 4 de juliol de 2013 dins el cicle de conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El contingut de la xerrada sortirà publicat aquest mateix dissabte en el volum de la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró .

Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura.
Per escoltar el programa

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Museu de Sabadell.

El passat dimecres 20 de novembre del 2013, a les 19 h, va tenir lloc al Museu de Sabadell, la meva conferència: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" dins la programació anual d'Amics de l'Art Romànic de Sabadell. L'acte va estar presentat per Lluís Fernández, President de l'entitat sabadellenca.

Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...).

Article de la conferència en pdf:

GRAUPERA, Joaquim: “Els Desbosch, promotors d’obres d’art en temps del gòtic” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005.Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2006. Pàgs.71-92

Públic assistent a la conferència [Fotografia: Lluis Fernàndez -AAR Sabadell]

Moment de la conferència [Fotografia: Lluis Fernández -AAR Sabadell]

Comunicació sobre l'ús de la pedra de Montjuïc en el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó" organitzat per Amics de l'Art Romànic.

Dilluns 11 i dimarts 12 de novembre de 2013 va tenir lloc als locals de l'Institut d'Estudis Catalans, el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó" organitzat per Amics de l'Art Romànic. Entre les comunicacions que contenia el programa vaig presentar la que portava per titol «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval».

La muntanya de Montjuïc s’alça entre el mar i la ciutat de Barcelona. Situada al S de la ciutat, constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. El seu perfil és escarpat al vessant E i suau al vessant W, té una altitud màxima de 191,7 m (Castell de Montjuïc) i mínima de 7,8 m i una extensió aproximada de 360 ha. A nivell geològic està formada per roques sedimentàries (argiles, gresos i conglomerats) dipositats en un delta que, durant el Miocè (fa 15 milions d'anys), desembocava a la mar Mediterrània. 

La seva pedra, molt apreciada, és compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. Segons la terminologia utilitzada per la gent que treballava en l’explotació de la “pedra de Montjuïc”, la pedra es classificava en dos categories: el blanquet i el rebuig. El blanquet és la pedra de bona qualitat, dura i compacta però fàcil de treballar. El rebuig és la de mala qualitat, desagregable i poc útil per a construcció. 

Hi ha evidències arqueològiques de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana, ja que en unes excavacions efectuades l’any 1990 arran dels treballs per realitzar els nous accessos cap a la Ronda del Litoral, entre el carrer de Nostra Senyora del Port i la pujada cap el Fossar de la Pedrera, va aparèixer una pedrera romana a cel obert.

Durant l’època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuïc, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers”. Aquests estaven integrats a la Confraria de mestres de cases i molers, els privilegis dels quals es remunten al 1218 concedits pel rei Jaume I i ratificats en temps posteriors per altres monarques de la Confederació Catalano-aragonesa.

La documentació dels contractes d’obra ens aporta una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També conservem una gran varietat d’informació sobre la seva compra, preus, transport, noms de picapedrers, etc., però ens falta a hores d’ara, dades més precises sobre el nom i la localització de les pedreres en època medieval. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat. En aquesta comunicació varem presentar testimonis que evidencien l’existència, a partir del s.XV, d’un comerç de materials prefabricats que tingueren un ressò i una prosperitat fins ben entrat el s.XVI, seguint un esquema semblant al que la Dra. Francesca Español va poder documentar per la pedra de Girona i que va tenir per clients molts promotors de la zona del Maresme.

Per a més informació sobre el Simposi : cliqueu aquí 
.

Inauguració del simposi a càrrec del Dr. Carles MANCHO, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM) i de la Dra. Francesca ESPAÑOL, Presidenta d'Amics de l'Art Romànic (IEC).

Públic assistent al Simposi.

Moment de la lectura de la comunicació «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval».

Els mobles tinells conservats en el Maresme

A les masies post-remences, l’escala, que dóna accés al primer pis, es troba tancada amb una porta i es decora moltes vegades amb un mirador o espiell circular que serveix per espiar l’entrada. Al pis superior, es troba la "Sala" que ocupa la part central de l’edifici per sobre del rebedor de la planta baixa. La “Sala” seria l’espai utilitzat a nivell habitual com a distribuïdor a les habitacions disposades en els espais laterals i, en les diades especials de celebració, s'hi realitzaven els àpats importants de la família entesa en sentit ampli. Just en l'espai que feia de sostre de l’escala, es situaria un tinell de fusta esglaonada que lluiria la vaixella important de la casa. A banda i banda de la Sala es disposarien les habitacions dels residents de la masia. Ocasionalment hi podrien aparèixer unes golfes per emmagatzemar estris i productes de la collita.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, el tinell seria la lleixa o prestatge, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells i per extensió seria el moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles de les cases dels grans senyors. La situació d’aquest moble en la Sala, també fa que tot l'espai passi a denominar-se el Tinell, com passa al Palau Reial Major de Barcelona.

Segons els inventaris medievals, les parets del tinell es revestien de elements ornamentals com quadres pintats, tapissos historiats, domassos, draps de ras, sedes, taules, escons, bancs i cofres i arquetes per guardar objectes. A l’escena de la decapitació de Sant Joan Baptista del retaule de Pere Garcia de Benavarri, provinent de l’església  de San Joan de Lleida i ara conservat al MNAC, s'hi pot veure una Sala amb tota aquesta decoració i amb el seu tinell.

Al Maresme s’han conservat alguns tinells. Un dels que he pogut localitzar és a Can Catà de la Vall a Sant Andreu de Llavaneres. L’aspecte de la masia actual és fruit d’una reforma que es va fer en el segle XVII de la casa original de la primera meitat del segle XVI. Un altre que es conserva és el de Can Cabanyes d’Argentona, un dels grans casals que al segle XVI ja introduïren elements decoratius de l’art del renaixement. De forma descontextualitzada es conserva el tinell de Can Bosc de Dosrius.

Per a saber-ne més

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.  Cap.6, pàg.224
• PASCUAL MIRÓ, Eva (2005). “Els tinells, les taules i els seients” a L’art gòtic a Catalunya. Arts de l’objecte. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.320-321
• PASCUAL MIRÓ, Eva (2008). “Tipologies del moble medieval a la Corona d’Aragó: evolució i pervivencia de les formes” a El moble medieval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu de les Arts Decoratives. P.65
• VINYOLES VIDAL, Ma Teresa  (2008).”L’ús de l’espai domèstic en època gòtica” a El moble medieval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu de les Arts Decoratives. P.34

Pere Garcia de Benavarri: Escena de delbanquet d'Herodes.(1470 aprox.) MNAC

La Sala de Can Cabayes d'Argentona  [Fotografia: Josep Cabanyes (1905) CEC]

La Sala de Can Catà de la Vall (Sant Andreu de Llavaneres) [Fotografia: Joaquim Graupera, agost del 2008]

El monestir de Santa Maria de Montealegre o de la Conreria (Tiana) a l'època medieval.

El monestir Santa Maria de Montealegre es troba situat a la serralada litoral, al nord-oest del terme de Tiana, en el turó nomenat de la Conreria. S’hi accedeix per la carretera de Badalona a Mollet. En aquest indret recentment hi havia el seminari menor de la diòcesi de Barcelona i actualment manté la funció de casa de colònies de la fundació Pere Tarrés.

Segons, Mn. Salvador Pibernat en el seu llibre sobre l'ermita de Cabanyes. esmenta que la capella de Santa Maria de Montalegre apareix per prier cop en l'acta de consagració d'aquesta capella el 1192 però no és cert. Segons Xavier Pérez, historiador de Sant Fost de Campsentelles, el primer cop que apareix el convent de monges, encara en construcció, és el 1241, segons pergamins conservats a l'ACA.  Des del principi del s. XIII apareix esmentada en moltes donacions i deixes testamentàries que es realitzen a aquesta primitiva comunitat. Així tenim que el 1230, un tal Bernat deixa 5 sous a Sta. Maria de Montalacris i una llàntia per la seva ànima. EN una ltre testament del 3 de juny del 1247 Giralda de Campsentelles i el seu marit Ferrer de Vilanova, deixen tres peces de terra que tenien a prop del monestir i un altra prop del castell de Montalegre a l'esmentada comunitat. Altres deixes corresponen al 31 de juliol del 1250; al 17 de juliol del 1285 i el 26 de juny del 1286. En aquesta última, la priora Giralda de Penyafort rep del senyor de Sentmenat i de Saura, un terreny enfront a l’esmentat “Castell”. Sembla que aquest castell correspon  a la torre de guaita que tenien els senyors de Campsentelles.

El 31 de juliol del 1250 sabem que es consagra l’altar del nou convent a la Mare de Déu i es fa una certificació de l’acte. Al cap de sis anys, pel 22 de gener, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, va lliurar a la comunitat de monges donades de la casa de Santa Maria de Montalegre (Montalacris o Mont Hilaris) l’església de Sant Fost, dins els territoris de dita comunitat, aquesta donació fou rebuda per Guillelma, “priorissa cenobii Sancte Maria de Montalacris” representant de les 12 monges.

El 1265 el bisbe de Barcelona Arnau va convertir aquesta comunitat en monestir sota la regla de Sant Agustí i al cap d'uns anys, el 1303, el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba va retirar els drets que tenia la parròquia de Sant Fost de Campsentelles sobre el monestir. 

A l’any 1344, s’aproven les ordenacions fetes per les monges i el bisbe, uns anys abans del trasllat d’aquesta comunitat a Barcelona l’any 1362. Els terrenys d’aquest monestir van passar l’any 1362 a mans dels canonges de Santa Eulàlia del Camp essent administrats per Arnald de Torrevieja.  El 1399 s’hi va establir una comunitat d’ermitans que hi conviure fins el 1408. Desprès va ser adquirit per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona i el 16 de febrer del 1415 va ser comprat per la Cartoixa de Vallparadís, els quals el van utilitzar fins al seu trasllat al nou monestir de Montalegre començat el 1433 i acabat el 1448.

Actualment no queda cap vestigi medieval  al monestir. Sembla ser que l'edifici primitiu va ser enderrocat a finals del s.XVI, quan es van iniciar els treballs d'engrandiment del recinte (a la llinda de la façana actual hi consta la data 1568). Aquest edifici del s.XVI tampoc es conserva ja que també va ser enderrocat i refet el XVIII. 

Sembla que la parula "Conreria" prové del llatí Correrius que vol dir, “casa del Corredor”, que es refereix al càrrec de procurador de la Cartoixa. Però per altres autors, la paraula Conreria té el significat de “Conreus”. Es pot conèixer l’aspecte del monestir abans del s.XVI a partir d’un dibuix que es conservava a l'arxiu de la Cartoixa de Montalegre i en una pintura en la qual es veu St. Bru pregant amb la imatge de la Conreria al fons. Aquesta pintura es pot datar d’abans del 1615, moment en que s’acaba la construcció del segon claustre. A partir d’aquest dibuix podem veure que l’estructura del monestir devia ser al voltant d’un claustre i que l’església estaria disposada a la banda esquerra. Del conjunt destaca una torre, que es relaciona amb l'esmentada torre de defensa dels senyors de Campsentelles al costat de la qual es va construir el convent.

Per bibliografia i referències

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.p. 158-159. Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

L'edifici gòtic del s.XVI de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana)
Pintures murals en el claustre de la Cartoixa (1615)

L'edifici del segle XVIII de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana). Postal "La Conreria (alt 445 m) Restaurant de Hijo de J. Autonell." Principis del s.XX. (Col.Particular)

Claustre del s.XVII de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana)
a partir d'una fotografia de Josep de Cabanyes (1931)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Clixé de l'Estudi de la Masia Catalana.

S’ha presentat a Mataró i Argentona una nova entitat dedicada a Puig i Cadafalch

L’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch (AAPC) ha iniciat aquesta setmana la seva actuació pública, coincidint amb l’aniversari del seu naixement a Mataró el 17 d’octubre de 1867.

La nova associació presidida per Esteve Mach i Bosch, neix amb la voluntat de recuperar, estudiar i difondre la personalitat i l’obra de l’arquitecte, historiador i polític Josep Puig i Cadafalch. L’entitat es va presentar aquesta setmana en les dues poblacions del Maresme a les quals Puig i Cadafalch va estar estretament vinculat: Argentona i Mataró.

El passat dimecres 16 d’octubre de 2013 a les 19h va tenir lloc a la casa Coll i Regàs (carrer d’Argentona, 55 – Mataró) la conferència “Puig i Cadafalch i el redreçament de la cultura catalana” a càrrec d’Albert Balcells, catedràtic d’Història Contemporània de l’UAB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència va tractar de la relació de Puig i Cadafalch i Prat de la Riba quan aquest va ser nomenat President de la Mancomunitat de Catalunya, especialment pel que fa als temes de cultura i la seva contribució al redreçament nacional. Un cop mort Prat el 1917, el va succeir com a President, materialitzant importants projectes per la reconstrucció nacional: el Museu d’Art de Catalunya, la recuperació de les pintures romàniques del Pirineu, les excavacions d’Empúries, etc... però, sobretot, la creació de l’Institut d’Estudis Catalans que va fer créixer i que ha esdevingut una de les institucions amb un marcat caràcter científic de la cultura catalana.

L’endemà el dijous 17 d’octubre de 2013 a les 19h al saló de pedra de l’antic Ajuntament d’Argentona (el capítol) va tenir lloc la segona de les conferències a càrrec de Santiago Alcolea i Blanch, historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic amb el títol de “Puig i Cadafalch entre Coll i Regàs i Amatller”.

En aquesta xerrada es va posar èmfasi en la relació dels vincles entre dues de les cases, que va construir Josep Puig i Cadafalch: la Coll i Regàs de Mataró i l’Amatller de Barcelona. Ambdues, a més de ser contemporànies (1898), van ser encàrregades per rics industrials de l’època: Coll i Regàs, industrial tèxtil i Antoni Amatller, xocolater. Sembla que Puig va concebre la casa mataronina com a banc de proves de la casa de Barcelona. Les similituds són força evidents, sobretot pel que fa a la façana amb múltiples detalls, però el que més destaca és el frontis superior esglaonat de reminiscències nòrdiques, molt més desenvolupat en el cas de la casa Amatller, essent un dels seus senyals d’identitat. 

Felicitem la iniciativa de d’aquí i desitgem una llarga i fructífer vida a aquesta nova entitat.

Conferència “Puig i Cadafalch i el redreçament de la cultura catalana” a càrrec d’Albert Balcells ,a la casa Coll i Regàs (carrer d’Argentona, 55 – Mataró). [Fotografia: Enric Subiñà]

Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch durant la presentació de la conferència d’Albert Balcells, catedràtic d’Història Contemporània de l’UAB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. [Fotografia: Enric Subiñà]

Conferència “Puig i Cadafalch entre Coll i Regàs i Amatller” a càrrec de Santiago Alcolea i Blanch, al saló de pedra de l’antic Ajuntament d’Argentona (el capítol). [Fotografia: Enric Subiñà]

Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch durant la presentació de la conferència de Santiago Alcolea i Blanch, historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic. [Fotografia: Enric Subiñà]

Els Desplà eren originaris de Sants i no d'Alella.

Les dades més antigues recollides sobre els Desplà no van més enllà del s.XIV i situar els orígens d’aquesta nissaga és fa una mica incert malgrat que la majoria d’autors el situen a Alella on van posseir terres i masos, que mai van abandonar, tot i que, posteriorment en progressar econòmicament i socialment, es van establir a Barcelona.

Segons la meva opinió, el més versemblant, és que l'origen de la família Desplà s'hauria de situar a la població de Sants al Pla de Barcelona. En aquest indret Pere Desplà (m.1390) posseïa l'anomenada “Torre de Sants o la Raqueta”. Es tractava d'una important jurisdicció reial que incloïa 29 cases amb els seus masovers i 40 peces de terra i que l'any 1347, va ser venuda per aquest a Artau de Cabrera. Per la cronologia ens en podem adonar que és una data propera a la compra de la casa d'Alella l’any 1353 al rei Pere III el Cerimoniós per la quantitat de 3000 florins i a la compra de la casa Desplà el 1336 al carrer Portaferrissa que després passaria a denominar-se casa Gralla. 

El que no sabem són les raons que portaren a Pere Desplà a abandonar els alous de Sants i adquirir la senyoria d’Alella. De fet també seria versemblant suposar que el antropònim de la família “Des Pla” fes referència a aquesta pertinença al Pla de Barcelona.

La manca de liquiditat econòmica dels reis catalans de la baixa edat mitjana els va portar sovint a revendre jurisdiccions. Així doncs, la jurisdicció plena de Pere Desplà sobre Alella no va durar gaire, ja que el poble d’Alella es va redimir de la dependència del feudal el 1366 incorporant-se altre cop a la corona. Malgrat això, els senyors de la casa d’Alella van conservar el privilegi de percebre el terç dels delmes parroquials, fins entrat el segle XIV. És d’aquí que ve el de nom la “Casa del Terço” o les Quatre Torres que rep el mas dels Desplà a Alella. Malgrat la recuperació de la independència feudal per part dels alellencs, l’any 1366, el rei Joan I i més tard el rei Alfons V van ratificar el privilegi a favor de la família Desplà. Aquests per tant, seran considerats de fet la família feudal d’Alella, malgrat la titularitat reial de la jurisdicció. Durant la guerra civil catalana (1462-72), la corona també va cedir la jurisdicció d’Alella a altres famílies de la baixa noblesa local, a banda dels Desplà, en agraïment a les aliances i suports durant la guerra. L’any 1464, Joan II empenyorà la parròquia d’Alella a Guillem Pujades d’Alella i el febrer de 1472, el mateix monarca empenyorà aquesta jurisdicció a Joan Densà per 2000 florins.

Bibliografia

• Graupera Graupera, Joaquim  (2012). Les famílies Desplà-Gralla com a promotors d’art.(segles XIV al XVI). Treball premiat per la Beca de Recerca Local d’Alella 2012. Alella: Ajuntament d'Alella.p.25-26

Signatura autògrafa de Pere Desplà.APSFA: Pergamins 6 (1343). Fot. Joaquim Graupera

El patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2013

El cap de setmana 27, 28 i 29 de setembre de 2013 van tenir lloc a tot Catalunya les Jornades Europees de Patrimon-2013, amb més de 380 activitats de tot tipus en 220 municipis de tot Catalunya. Diferents formes d’apropar-nos a la riquesa patrimonial del nostre país i descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni industrial o museus, entre moltes altres possibilitats.

Com cada any podem es va poder trobar en la oferta algunes activitats relacionades amb el patrimoni medieval i modern de la comarca de Maresme.

Per consultar el programa complert de tot Catalunya: premeu aquí

Les d’aquest any van ser:

• ALELLA - El dissabte 28 de setembre. va tenir lloc l'Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història“. Aquesta activitat volia mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari va plantejar doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que va permetre conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. L’activitat va estar organitzada per Ajuntament d’Alella.
• ARENYS DE MAR – Va tenir lloc el divendres 27 de setembre a la Biblioteca Fidel Fita (Carrer Bonaire,2). Es va presentar el Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats que es conserven al Museu d'Arenys de Mar. Aquests materials que han estat estudiats per un equip de tres arqueòlegs es troben ara sistematitzats en un catàleg online que permetrà a tots els especialistes conèixer els materials trobats a la Torre dels Encantats a partir de les excavacions realitzades per Josep Ma. Pons i Guri i les seves característiques. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu d’Arenys de Mar.

• DOSRIUS – El diumenge 29 de setembre, a partir de les 10.00 fins les 13.00 h, va tenir lloc la Visita de les ruïnes del molí fariner i la masia de can Terrades del Molí. La sortida va consistir en la visita guiada a la masia de Can Terrades del Molí, així com també a les restes del seu molí fariner. Can Terrades fou una de les propietats més importants del municipi, amb vinyes, boscos i grans camps de conreu. Al mateix temps, cal destacar la importància històrica del molí fariner i la seva rellevància com a part del patrimoni arqueològic d’enginyeria industrial que pot desaparèixer. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Dosrius.
• MONTGAT  – El dissabte 28 de setembre, de 17.30 a 20.30 h., va tenir lloc la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb l’actuació de la coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. Es van obrir les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom va poder gaudir de l’actuació de la coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat que va fer un repertori de cant coral. L’acte va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montgat i parròquia de Montgat.
• MONTGAT – El diumenge 29 de setembre d’11.00 a 13.00 h., va tenir lloc una Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina (pg. Marítim - barri casc antic). La Jornada va consistir en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. L’acte va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montgat.
• VILASSAR DE DALT  – El diumenge 29 de setembre d’11.00 a 13.30 h., va tenir lloc una Jornada de portes obertes al Museu Parroquial al Museu Parroquial, en la qual es van poder veure els diferents elements pertanyents a l’església gòtica de Vilassar, construïda entre el 1511 i el 1519. Hi ha exposades peces significatives com claus de volta, capitells, mènsules i altres peces conservades. La mostra permanent permet vincular el discurs històric amb l’arquitectura, la història de l’art i la religió, i veure com l’evolució en tots aquests camps va configurar i transformar l’edifici. Des de l’arquitectura i des de l’art s’hi troben representats el gòtic (final), el classicisme del renaixement, mostres del barroc i l’empremta del període modernista. L’acte va estar organitzat pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Parròquia de Sant Genís, Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Jornada de portes obertes al Museu Parroquial de Vilassar de Dalt.
 [Fotografia: Parròquia de Sant Genís de Vilassar] 

Mor Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i col.laborador amb el GHC

Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i expresident d'Amics de l'Art Romànic, va morir a Barcelona el 26 de setembre als vuitanta-tres anys. Gaspar Feliu, membre de la Secció, destaca la recerca que va desenvolupar al voltant del monestir de Santes Creus i que «va ser un dels primers a tractar la demografia a l’edat mitjana». Demà, dimecres 2 d’octubre, a un quart de nou del vespre, se celebrarà una cerimònia en la seva memòria a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (carrer del Rector Voltà, 5, de Barcelona).

Cabestany era doctor en història per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001), president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des del 1994), membre del Consell Assessor de Catalunya romànica i director del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT, 1985-2008). 

Va entrar a la junta d'Amics de l'Art Romànic en el curs acadèmic 1981-83 amb el càrrec de vicepresident i va arribar a la presidència de la mateixa l'any 1983, càrrec que va exercir fins l'any 1999, que va passar a ocupar el càrrec de Delegat de l'IEC en aquesta entitat fins l'any 2009.

És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana: Alfons el Cast (1960); Expansió catalana per la Mediterrània (1967);Jaume I (1208-1276), esbós d’una biografia (1976); Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya (1984); Reial monestir de Santes Creus: Guia històrica i arquitectònica (1997), La marca de l’Alt Gaià: el castell de Queralt (segles VIII-XII) (2000), L’hospital de la Santa Creu. 1401 (2001), Jaume I. Conqueridor i home de govern. 1208-1276 (2004).

Va col.laborar amb Grup d'Història del Casal de Mataró amb diverses activitats en les que cal destacar la sessió inaugural de les IV Jornades d'història i arqueologia del Maresme celebrada a Ripoll el 10 de novembre del 2007. També, juntament amb el Museu Arxiu de Santa Maria varem presentar la revista Lambard a la seu del MASM on hi havia publicat un article sobre l'etapa gòtica de la parròquia de Mataró, el 9 de maig del 2008.

Voldria des d'aquí transmetre un sentit record a la seva persona i transmetre el nostre suport i acompanyament als seus familiars, amics i coneguts.

Presentació de la revista Lambard al MASM: d'esquerra a dreta, Núria Gómez (Presidenta d'GHC); Dra Roser Salicrú (CSIC); Dr. Joan-Ferran Cabestany i Manuel Salicrí (President del MASM) (2008)

Sessió inaugural a Ripoll de les IV Jornades d'Història i arqueologia del Maresme organitzades pel GHC. (2007)

«Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença» a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 19 de setembre de 2013 vaig ser convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)  per parlar de «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert previament com a conferència en l'Open 48 hores Puig i Cadafalch del 7 d'octubre de 2011 a la casa Coll i Regàs i va ser repetida el 14 de novembre de 2011, dins el cicle L'art romànic a l'abast organitzat per Amics de l'Art Romànic, a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans.

En aquest cas vaig decidir començar pels inicis de Puig i Cadafalch en la seva etapa de formació, perquè potser és la part més inèdita i a l'hora és el que dóna més sentit al conjunt de la seva vida i obra. Vaig voler endinsar-me en l'esperit de recuperació nacional que amarava l’època de la Renaixença i que rebien directament les idees de nació que s’estenien per Europa, especialment d'Alemanya després de la unificació. A partir d’aquí vam resseguir com aquestes influències arribaven al Puig estudiant, a través dels seus mestres i dels seus companys i com es confegia la idea de la necessitat de crear un art nacional. Tal com Puig conclou, això només es podia fer a través del seu estudi i de la recuperació del art tradicional de la nació, en concret l'art medieval. Aquesta idea és la que dóna sentit a la figura de Puig, com a historiador de l'art català medieval, restaurador i arquitecte, tot amarant-la d'un clar sentit polític. 

Puig i Cadafalch ens va deixar, entre altres coses, el primer estudi detallat del nostre romànic. També diverses restauracions, que ara poden ser criticades, però que eren un reflex de l'esperit de l’època, i finalment les seves obres arquitectòniques, que és on tot el coneixement del passat es sintetitza en una obra pròpia i moderna.

Per escoltar el programa:

http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/2013/09/21/josep-puig-i-cadafalch-historiador-de-lart-resturador-i-arquitecte-al-servei-la-reconstruccio-nacional/

Conferència sobre Carreras Candi a Argentona

El passat dijous 12 de setembre de 2013 a les 20h, dins dels actes de la Diada a Argentona, vaig oferir la conferència "Francesc Carreras i Candi i l'excursionisme científic". Aquesta xerrada ja la vaig poder exposar prèviament a l'IEC i al saló d'actes del CEC. Forma part d'un cicle dedicat a la contribució de l'excursionisme científic a la documentació i descoberta de l'art medieval català organitzat per Amics de l'Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 
El fet de poder-la repetir a Argentona queda clar per la vinculació del personatge amb la vila. El 1861, els germans Caietà i Josep Carreras van comprar el mas Salvador (Argentona) a Gaspar Font i Sagarra juntament amb el mas Font i diverses peces de terra per 160.000 rals. El mateix any, Josep va cedir la seva part al seu germà Caietà . Francesc Carreras el va heretar el 1878 al morir el seu pare. Va ser un dels seus llocs d'estiueig i va fer que frequentès el Maresme. Va escriure moltes de les excursions que feia per la zona iniciant una sèrie de llibre sobre el patrimoni medieval del Maresme (Cabrera, Burriac, Argentona...).

Francesc Carreras va excel·lí en diverses facetes: advocat, geògraf, filatèlic, folklorista, periodista, historiador... Va introduir-se en l’estimació del patrimoni artístic i arqueològic a partir de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques on hi ingressà el 1881 a l'edat de 19 anys. El 12 de setembre de 1878 es va produir una escissió per desavinences en la Junta i es va fundar l'Associació d’Excursions Catalana amb Fiter i Arabia com a capdavanters. Francesc Carreras Candi va gestionar la fusió de les dues entitats el 1891, que agafà el nom de Centre Excursionista de Catalunya i va  ocupar el càrrec de secretari segon a la junta interina. 

Va col.laborar també en la fundació de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró (1898) gràcies a l'amistat amb Joan Cabanyes. Aquestes dues associacions fomentaran l’estimació pel patrimoni a través de les excursions de lleure i científiques. De moltes d’elles en tenim constància per l’edició d’una crònica en els butlletins d’ambdues entitats.

Al llarg de la conferència es va anar documentant moltes d'aquestes descipcions a partir de material inèdit de l'arxiu de Carreras.

Públic assistent a la xerrada (Fotografia : E. Subiñà -CEA)

(Fotografia : E. Subiñà -CEA)

(Fotografia : E. Subiñà -CEA)

El patrimoni medieval del Maresme escenari de "Estelades al Cim"

El passat diumenge 8 de setembre a les 12 del migdia, en el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i per escalfar motors de cara a la Via Catalana, es va proposar, per parr del "Col.lectiu Estelades al Cim" realitzar una ascensió simultània a tots els cims de Catalunya  per tal de cobrir d'estelades els punts més alts i emblemàtics del nostre país.

La gent que va voler participar en aquest projecte només calia tenir-ne ganes de pujar a un cim de Catalunya amb una estelada al coll i fer-s'hi una foto, la qual s'havia de compartir a través de la pàgina web http://www.esteladesalcim.cat

El patrimoni medieval del Maresme hi va ser representat en el castell de Burriac (Cabrera de Mar); el castell de Palafolls; Montcabrer i el castell de Montpalau. Evidentment, altres cims del Maresme sense patrimoni medieval també van tenir la visita d'estelades.

Jo vaig participar amb la meva família al Puig de les Cadiretes de Tossa de Mar.

Gran quantitat de gent va omplir d'estelades el Castell de Burriac

El cim de Montcabrer

Burriac des del cim de Montcabrer

En el cim del castell de Palafolls

Uns 30 veïns de Pineda i Calella també al castell de Montpalau. Al fons, al Turó de la Guàrdia també hi havia estelades.

La meva família i jo al Cim de les Cadiretes de Tossa de Mar