Maresme Medieval guanyador de la categoria societat del “II Premi Blocs del Maresme”

Ahir dissabte 24 d’octubre de 2009, a l'auditori de Can Comas de Pineda de Mar va tenir lloc la celebració del tercer aniversari de Diari Maresme. Durant aquest acte, es van fer públics els noms dels guanyadors del “II Premi Blocs del Maresme” i es va fer atorgament dels guardons. Aquests van ser lliurats per l'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor; l'editor de Diari Maresme, Albert Lladó, el seu director, Ramon Texidó, el Secretari General de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta, Josep Ritort, i el cap de màrqueting i publicitat de Caixa Laietana, Joan Herrero. Al finalitzar l'acte, tots els assistents vam estar convidats a un piscolabis.
En el concurs hi havia quatre premis repartits en les mateixes categories que té el diari: Societat, Política, Cultura i Esports. De cada categoria, hi havia cinc finalistes escollits per membres d'aquest mitjà de comunicació i un jurat creat expressament per aquesta convocatòria. Del 21 de setembre a l'1 d’octubre de 2009, tothom que va voler, (un vot per IP) va poder votar, un sol cop, un bloc de cada categoria. En aquesta edició, a més, es va crear un nou premi: el 'Premi del Jurat' que va ser l'únic que es va decidir només amb els vots del membres de Diari Maresme i va ser lliurat per l'Alcalde de Pineda, Xavier Amor, al bloc Malgrat Confidencial de Noemí Guillén i Albert Serrano.
Aquest bloc, Maresme Medieval, va ser el guanyador de del Premi "Millor Bloc de Societat 2009" el qual va estar lliurat per l'editor de Diari Maresme, Albert Lladó, amb el 30,62% dels vots, pel seu valor històric i per l'aportació per a construir una memòria en comú que enforteixi el sentit de pertinença de la societat maresmenca". Al mateix premi optaven Maresmesfera ; El Roure ; Dóna, dona de Cabrera de Mar d'ones i Pàgina de Martí Rosselló. El passat 1 d’octubre es van concloure les votacions amb un total de 565 votants, un 40% més que l'any anterior.

Des d’aquí voldria agrair a totes aquelles persones que han votat aquest bloc, pel suport i el reconeixement de la feina feta que he anat obtenint de tots vosaltres i per la vostra fidelitat i constància en el seguiment del mateix. Crec que la meva modesta intenció de divulgar el passat medieval de la comarca s’ha demostrat que ha estat una proposta interessant, ben acollida i que ha agradat a força gent. Voldria agrair també el suport del Diari Maresme i felicitar-los per la iniciativa del premi i pels seu III aniversari.
MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!
Quim Graupera

Per a més informació: http://diarimaresme.com/noticies/societat/ja-es-coneixen-els-noms-dels-blocs-guanyadors-dels-ii-premi-blocs-del-maresme-2009/

[Fotos: Sandra Cabrespina]

El Maresme musulmà (714-801 aprox)

Cap el 713-714, els musulmans trepitgen Catalunya i fins i tot arriben a l’alçada de Narbona. Sembla ser que les reaccions als musulmans per part dels hispanoromans i visigots van ser diferents. Per una banda, uns fugiren vers el territori franc (hispani), altres es van refugiar a les zones de muntanya, produint un acceleració de la tendència de l’antiguitat tardana del despoblament de les zones planes de les depressions litorals, prelitorals i la plana central de Catalunya.

Les pautes d’assentament a les planes i a les valls, s’abandonen i es tornen a utilitzar pautes d’assentament d’època ibèrica, als llocs fortificats de les carenes. Fins i tot, certs poblats ibèrics es reutilitzen (l’esquerda a Roda de Ter (Osona) o el cas del poblat ibèric d’Olèrdola al Penedès). Els camins preromans de muntanya es tornen també a reutilitzar.
La reacció als musulmans en les grans ciutats va ser la capitulació en alguns casos, com Barcelona i Girona, que van acceptar les noves autoritats islàmiques mentre que altres poblacions van resistir. Elx, Sagunt, Tarragona, Mataró i Empúries van plantar cara i foren destruïdes. En les zones rurals, els caps autòctons de les vil·les van signar tractats de capitulació, continuant sent amos de les terres i propietats. Si no volien convertir-se en muladís havien de pagar un impost (jízia) per continuar el culte cristià. Durant aquest període les terres van ser governades per valis.
La comarca del Maresme va esdevenir frontera amb els musulmans entre la capitulació de Girona, el 785 i l’ocupació de Barcelona del 801 per part dels francs. Segurament durant aquest curt període la població rural en les vil·les tardoromanes devia continuar i el nucli urbà d’Alarona, devia quedar abandonat. Possiblement, a nivell toponímic aquest abandonament ha quedat reflectit en la manca de continuïtat del topònim Alarona per designar aquest nucli de població concentrada i l’aparició del mot Civitas Fracta i Mataró com a nova forma per a designar-lo. Un topònim àrab que es conserva en la zona de Tordera és el de “riera d’Alfatà” per designar la riera de santa Susanna. Aquest mot prové de “al-hàtta” que significa “ el riu de l’escletxa” o “ riu del perill” segurament més propi per designar la Tordera que no per designar les petita riera de Santa Susanna.
Les tropes carolíngies segurament van pactar amb aquests nobles rurals desprès de la caiguda de Girona per tal que acceptessin el poder franc.
Les tropes carolíngies deurien pactar amb aquests nobles rurals desprès de la caiguda de Girona per tal d’acceptar el poder franc. Segons Balañà, “...amb la caiguda de Girona (785), que mantenia lligams estrets amb Barcelona ( de camins, entre altres), van començar els pactes amb les comunitats islàmiques pacíficament establertes (...)comunitats que no van marxar; ben al contrari, amb el pas del temps devien adaptar-se plenament a la nova situació (...) alguns grups d’habitants musulmans es van quedar al país, entre d’altres raons perquè aquest havia de mantenir una demografia productiva si es volien obtenir els excedents per subvencionar els avenços de la represa territorial.”

[Foto Agència Catalana de l'Aigua]

El riu Tordera al seu pas per Fogars [Foto exteta deHTTP://natura-tordera.blogspot.com ]

Bibliografia

• BALAÑÀ, Pere: “El maresme àrea de resistència andalusina de Barcelona” a III Jornades d’Història i d’Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2004). Grup d’Història del Casal. Mataró, 2006. pp. 61-66
• GRAUPERA, Joaquim : “Els orígens de les viles del Maresme en època medieval” a Roca de Xeix, núms.11-12-13 (setembre del 1996). El Masnou. Pàgs.113-114
• GRAUPERA, Joaquim : “El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori” a XVI Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre del 1999. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2000. Pàgs.75-88

El Castell de Burriac (Cabrera de Mar): alerta de degradació

David Farell i Garrigós (Coordinador de la Fundació Burriac i Membre de Natura i del Grup de Muntanya d'Argentona (GMA) em va informar a principis d’aquesta setmana sobre el procés de degradació del castell de Burriac. Ja fa 15 anys de la darrera restauració i malgrat que es va fer una intervenció important per consolidar les restes, el pas del temps i la gran afluència de visitants que accedeix al castell han contribuït a encetar un procés de degradació del monument que sembla que resulta imparable. Les fotografies que publiquem són fetes recentment pel company i amic Farell, el passat dia 12 d’octubre de 2009, i s’hi pot observar l’estat d’abandó en que es troba aquest símbol històric i paisatgístic, amb pintades, enderrocs, brutícia...
Com pot ser que un Bé Cultural protegit per llei, com ho és un castell medieval, pugui presentar aquest aspecte als nostres dies? Com podreu observar, la imatge que donen aquestes fotografies als visitants del castell més emblemàtic de la comarca és molt lamentable. Demanem des d’aquí una ràpida actuació.

Per a més informació:

- Fundació Burriac: http://www.fburriac.blogspot.com/

- Amics del Castell de Burriac: http://www.facebook.com/group.php?gid=31817392553

Foto 1. La bandera republicana acaba de substituir-ne una d’espanyola que hi havia fa uns dies. Es veu que ara començarem una “guerra de banderes” al pobre monòlit que ha aguantat estoicament des del 1980. Una llàstima.

Fotos 2 i 3. Pintades de spray a les muralles. Són molt difícils de netejar, degut a la porositat de la pedra granítica Foto 4. A sota d’aquest fals terra hi ha el paviment de la cisterna romana que vam trobar a les excavacions del 1993 d’opus signinum. Ni Carreres Candi ni Marià Ribas el coneixien. Sort que es va tapar, però mireu quina fila que fa aquest àmbit rebentat.Fotos 5 i 6. La paret s’esquerda sense remei i les pedres cauen posant en greu perill els visitants. Aquest mur afectat correspon a una reconstrucció feta en la restauració del 1994. Es veu que el ciment ja ha començat a degradar-se. Foto 7. Algú es va pensar que al cim del Castell de Burriac els brossaires recollirien les deixalles diàriament i van col·locar una paperera a dalt d’una muntanya sense saber que és més pràctic que els excursionistes s’emportin els pocs residus que generen. Aquesta pràctica solament provoca que posant-hi el contenidor, molts l’omplin a vessar.

Joaquim Salarich (1816-1884), historiador de la Caldes d'Estrac medieval

Dins la historiografia medieval del Maresme, un dels autors a destacar és Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d'Estrac,1884). Tot i que va llicenciar-se en medicina l’any 1846 i va exercir la seva ciutat natal des del 1848, la seva formació humanista i catalanista va fer que col·laborés amb les publicacions “La Renaixença", "Lo Gay Saber" i "La Ilustració Catalana”. I va esdevenir cronista de la ciutat de Vic i va escriure també diverses monografies sobre la capital d’Osona: Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias (1854), Episcopologio Vicense (1864) i Calendari del Principat de Catalunya i guia de Vich (1865). De la seva biografia cal destacar també que era cosí germà de Mn. Jacint Verdaguer.
La seva relació amb el Maresme, concretament amb la població de Caldes d’Estrac, va començar degut a la seva malaltia. Per tal de buscar el guariment a l’asma que patia, es va allotjar des del 1880 a Caldes d’Estrac, a la casa d'una seva filla, Joaquima Salarich, casada amb el farmacèutic vigatà Ramon Spa i Torrent.(Camí Ral, 18), el qual era director de l'establiment d’uns reconeguts banys termals de la població. Per no abusar d’aquesta hospitalitat també s’hostatjà a la a la fonda Borràs de la vila.
Aprofitant la seva estada a Caldes no va cessar en la seva tasca intel·lectual i va publicar el llibre Apuntes para la historia de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas (1882), un inventari de la flora que, el 1894, dóna a conèixer a la revista barcelonina Crónica científica i dos opuscles més sobre els beneficis terapèutics de la hidrologia de la població: Caldetas. Apuntes sobre sus antiguos baños y sus celebradas aguas minerales (1881) i Los baños de mar y el balneario de Caldetas (1882). També va excavar en el poblat ibèric de la Torre dels Encantats, fet que comportà que alguns dels materials trobats es conservin en el Museu Episcopal de Vic.
D’aquests estudis voldria destacar els temes dedicats a la història medieval de Caldes en el llibre Apuntes para la historia de Caldas de Estrach, vulgo Caldetas, (Barcelona, 1882). El seu estil historiogràfic segueix les característiques de finals del s.XIX, utilitzant un llenguatge molt descriptiu i literari però hi comencem a trobar referències d’arxius i cites bibliogràfiques, descrivint amb notes a peu de pàgina la situació de les fonts utilitzades. Apareixen també transcripcions integres dels documents més importants en els apèndix i s’utilitzen il·lustracions amb dibuixos de plantes, alçats i detalls que ajuden a fer més atractiva i entenedora l’obra. La part més valuosa és la descripció de la creació de l’hospital de Caldes al llarg del s.XIII on permenoritza el procés de la seva creació amb una informació que encara avui dia és un referent a més de diverses llegendes de la Caldes medieval.

Bibliografia

• GRAUPERA, Joaquim : L’arquitectura religiosa al Maresme durant el preromànic i el romànic. Vol.1 La comarcal. Argentona, 2001. Pàgs.22-25
• LLANAS, Manel; ROIG, Bartomeu: "Figures i paisatges Caldencs, Joaquim Salarich i els Spa (amb Mossen Cinto entremig)" a Arts i lletres (http://www.artsilletres.org)
• LLANAS, Manel; ROIG, Bartomeu: "Figures i paisatges caldencs: Dr.Salarich, els Spa i mossèn Cinto” a Els tres micos de Caldes d’Estrac (http://escomar.bloc.cat/post/4806/71112)
• YLLA:CATALÀ, Miquel: "JoaquimSalarich i verdaguer, erudit metge, bon patrici, cronista de la ciutat” a Ausa, XI/110-111(1984). Patronat d’Estudis Ausonencs. pp.271-288 (http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/view/38526/38400)