Visita comentada al castell de Burriac amb Òmnium Cultural

El passat dissabte 23 d'octubre de 2010, vaig poder col.laborar amb Òmnium Cultural amb una visita comentada al castell de Burriac de Cabrera de Mar. La visita va consistir en una breu explicació sobre l'origen del castell i la valoració de les restes conservades. La trobada s'emmarca dins la 3a trobada de joves d'Òmnium de tot Catalunya que es va celebrar el cap de setmana del 23 i 24 d'octubre, a l'Alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar. Aquesta activitat ha estat preparada per un grup de socis joves interessats en generar una dinàmica de treball que animi a la participació de gent menys de 30 anys propera a l'entitat i amb la finalitat de ser un punt de referència per al jovent del país.

Pau Ubach premi “Drac alat” per una merescuda trajectòria com a arqueòleg

El passat diumenge 17 d’octubre de 2010 es va lliurar al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el premi “Drac alat” a l’arqueòleg d’aquesta vila Pau Ubach i Font. En el transcurs de l’acte el mateix Pau Ubach va fer lliurament de l’arxiu del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt i una col•lecció de 80 puntes de sílex que ja formen part de la col•lecció arqueològica del Museu. L’acte va estar presidit per l'alcalde, Llorenç Artigas i Marc Pons representant del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt va presentar l’acte. L’arqueòleg Josep Maria Pedrós, exdirector del Museu de Badalona, va realitzar una emotiva conferència en la qual  va resumir l’activitat arqueològica d’una colla de voluntaris que en ple franquisme van col•laborar en el salvament del nostre patrimoni i, alhora, va fer un sentit reconeixement a Pau Ubach per la seva extensa trajectòria en aquest àmbit.

Pau Ubach va néixer el primer de maig de 1929. Per causa de l’asma que patia i pels estralls de la Guerra Civil la seva escolarització va ser intermitent. La seva malaltia el va convertir en autodidacta i un apassionat per la literatura i el món dels escacs. Als catorze anys va començar a treballar de manyà amb el seu pare i s’interessà per l’arqueologia a partir dels vint. La seva col•laboració va ser decisiva per la creació del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt. Des del punt de vista de l’arqueologia medieval cal destacar importants aportacions com ara el descobriment de la volta preromànica de la capella de Sant Salvador de Can Boquet i la posterior restauració de la capella. També cal esmentar el descobriment del tresoret de monedes de billó d’Òrrius els quals van propicià una excavació de la totalitat de l’església parroquial. També van col•laborar en la restauració de la capella preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils juntament amb l’Obra de Sant Francesc de Mataró amb Marià Ribas i Lluís Ferrer i Clariana. Cal recordar la reconstrucció de la capella gòtica de Sant Sebastià a cavall entre Cabrils i Vilassar de Dalt. Un element a destacar és l’excavació de la cova d’en Nadal amb evidències d'haver estat habitada per monjos eremítics.

Felicito aquesta iniciativa i aquest merescut homenatge. En paraules de Joan Gómez i Ramon Coll en la presentació del llibre d’en Pau: “...La seva manera de redactar, a voltes agressiva, a voltes plena d’il•lusió i de poesia, ens porta a fer un recorregut per l’arqueologia “d’a peu” en època de la resistència cultural, potser no tant científica com alguns “savis” d’avui voldrien, però si l’única que és feia, amb ajut i benedicció dels arqueòlegs d’aquell temps, que necessitaven els grups d’afeccionats i se’n servien per a poder dur a terme les seves tasques d’investigació. Tots ells bastiren la nostra història i donaren naixement als primers museus, plens de referències històrico-culturals que portaren la població al coneixement de les arrels de cataluny i a sentir-se identificats amb una terra i un país.”. [UBACH, Pau: Memòries etno-arqueològiques .Vilassar de Dalt (1934-1993. 6000 anys d’història en el Maresme. L’Aixernador. Argentona,1994 (Col. Montalt,17)]
Per a més informació: http://diarimaresme.com/2010/pau-ubach-premi-drac-alat/

Marc Pons presentant la conferència de Josep Maria Pedrós, exdirector del Museu de Badalona

L’arqueòleg i tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Enric Ortega llegint l'acta del premi.

L'alcalde de Vilassar de Dalt, Llorenç Artigas i Marc Pons glossant el premi.

Pau Ubach rebent el premi "Drac alat" en mans de l'alcalde de Vilassar de Dalt Llorenç Artigas.



Públic assistent a l'acte



Presentació a Mataró del llibre sobre el monestir de Roca Rossa.(Tordera)

El passat dimarts 5 d'octubre de 2010 a la sala d'actes d'Òmnium Cultural de Mataró es va presentar el llibre “Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa” Vaig intervenir en primer lloc, com a president del Grup d'Història del Casal i com a prologuista del llibre. En la meva presentació vaig destacar la importància d’aquesta canònica agustiniana dins el context del patrimoni medieval del Maresme tot destacant les novetats i els punts forts del llibre presentat. Seguidament,  els autors del mateix Joan Bou i Jaume Vellvehí van explicar el procés d’estudi del monument amenitzat amb diverses anècdotes sobre la seva recerca. Al llarg de la sessió es va valorar les moltes aportacions del llibre a tots nivells i la destacada importància d’aquest edifici que no correspon a d’interès que tenen des de l’Ajuntament de Tordera per conservar-lo i rehabilitar-lo.  També es va deixar clar la importància del monestir de Roca Rossa dins el patrimoni artístic del Maresme com a exemple de la transició del romànic al gòtic a casa nostra. Per finalitzar l’acte va ser clos per la presidenta d’Òmnium Cultura Mercè Colomer que va destacar la iniciativa i la oportunitat, com en altres vegades, de poder fer activitats conjuntament entre les dues entitats organitzadores de l’acte. La vetllada va acabar amb una petit refrigeri de coca i cava. Aquest llibre ja es va presentar anteriorment a Tordera en el moment de la seva edició durant la setmana de sant Jordi d’enguany. Felicito un altre vegada al Jaume Vellvehí i al Joan Bou per aquest estudi tant complert sobre la canònica de Roca Rossa.

 Mercè Colomer, Presidenta d'Òmnium Cultural de Mataró durant el seu parlament a l'acte. 

Vista general del públic assistent a l'acte.

Joan Bou i Jaume Vellvehí autors del llibre en el moment de la meva presentació de l'acte.

Joan Bou i Jaume Vellvehí en el moment de presentar el llibre i la feina realitzada.

Moment del refrigeri final de coca i cava.

Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Joan Bou al finalitzar l'acte (Fotografia Joan Bou Pla)

Visita comentada a la Via de Parpers

El passat dissabte 25 de setembre a les 18h. Va tenir lloc una visita guiada al tram restaurat de la Via Romana de Parpers. La visita va anar a càrrec de Francesc Busquets i de Miquel Gurrera, de l’empresa Àtics, que han realitzat els treballs de restauració i excavació arqueològica i que van explicar les restes i la seva història de forma molt didàctica i planera. Aquesta activitat va estar organitzada per l’Ajuntament d’Argentona i el Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell” coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni del 2010.

Els treballs van consistir en la restauració i museïtzació del tram 9 de la Via Romana de Parpers. Aquesta via es troba documentada des d’època romana, gràcies a la troballa d’un mil•liari a Santa Eulàlia de Ronçana on hi figuren les dades de les milles des d’aquest lloc fins a Iluro i el nom del cònsol de la Citerior que la va ordenar construir M.V. Sèrgius en el s. II a C. Aquesta via va tenir un us indispensable per comunicar les terres del Maresme amb el Vallès Oriental durant tota l’època medieval. Sembla que una remodelació important es va fer l’any 1760 per ordres del Corregiment de Mataró. A mitjans del s.XIX es va decidir remodelar la carretera per millorar-ne el ferm i el traçat. Entre els anys 1849 i 1860 hi van intervenir els arquitectes Miquel Garriga i Roca i Ildefons Cerdà. Segurament la forta pendent del treçat existent, d’entre un 8 i un 10%, va portar a abandonar el tram del Maresme i fer un nou traçat amb menys pendent que és el que discórrer amb la C-1415 actual. Sembla que el tram del Vallès no es va modificar gaire.

Les restes que s’han descobert retirant la vegetació que la recobria ha deixat entreveure restes dels murs de contenció, els pilons dels guarda-rodes de secció cònica i deu contraforts amb una amplada de la calçada de cinc a cinc metres i mig. També s’han conservat dos ponts, el del Fons de la Gallega i el que creua un rierol. En el tram 9 excavat s’hi ha trobat un desguàs d’aigües pluvials que va estar amortitzat durant la guerra del francès, fet testat per la troballa d’una moneda del regnat de Josep Bonaparte (1808-1812) acunyada a Barcelona el 1813.

Creiem que cal esperonar a continuar aquesta tasca i poder convertir en un passeig arqueològic tot el traçat de la via, seguint l’exemple de la via romana de Capsacosta que uneix la Garrotxa i el Ripollès.

Per a més informació: http://issuu.com/tribunamaresme/docs/243/13 
La presència del món romà a l'entorn de la riera d'Argentona- GHC. Mataró, 2001.