L’extinció de la comunitat a Clarà en el 6è col•leccionable de l’Aplec 2013

El passat diumenge 30 de juny de 2013 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el sisè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta sisena edició del col·leccionable tracta el tema de la dissolució de la comunitat en el s.XVI.

Durant el s. XVI, la vida del cenobi es redueix a unes propietats que generen unes rendes i desapareix la comunitat. El priorat queda regit per un prior comendatari que ni tant sols resideix a Clarà. Entre el 1518 i el 1526 tenim documentat a Joan Llàtzer com a prior. Aquest era prevere i canonge de la catedral de Tarragona i alhora rector de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 

El dia 1 de març de l’any 1522, Joan Llàtzer, com a prior de Sant Pere de Clarà, va arrendar la casa del priorat a favor de Josep March d’Argentona per tal que aquest li controlés i li administrés les rendes i les propietats dependents del cenobi.

L’extinció de la comunitat de Sant Pere de Casserres i de Sant Pere de Clarà, porta a la vinculació d’aquests patrimonis a altres comunitats actives per poder gaudir de les seves rendes. D’aquesta manera, Sant Pere de Casserres des de l’any 1573, serà unit per rei Felip II al Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona. Posteriorment, l’any 1561, hi haurà la pretensió d’agregar-lo al Seminari de Barcelona per part del bisbe de Barcelona, Guillem de Caçador (1510-1570) però no ho aconseguirà. Aquest mateix bisbe, l’any 1567, posant en vigor les disposicions del Concili de Trento, va adjudicar el priorat al Seminari d’Estudiants Pobres de la Diòcesi de Barcelona perquè les seves rendes servissin per finançar-lo.

Tots aquests intents no van impedir la decadència del priorat, el qual va anar perdent propietats lentament. Segurament l’import de la venda d’aquests masos i finques degué servir per pagar alguns dels deutes contrets. Com a exemple d’aquesta pèrdua de patrimoni podríem citar la venda d’un mas i les seves terres, el 24 de març del 1579, per part de Pere Busquets, canonge de la Seu de Barcelona i prior comendatari de Sant Pere de Clarà a Bernat de Julià de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. 

Missa a la capella

Mn.Jaume Castellví oficiant la missa en honor a Sant Pere

Pilar Figueras i Joaquim Graupera en el moment de presentar el sisè col.leccionable

Públic assistent a l'acte

Públic assistent a l'acte

Ballada de sardanes.

Lluís Dalmau i un retaule dedicat a Santa Cecília documentat a Mataró

Taula de Sant Baldiri

A Mataró no ens han arribat restes representatives de la pintura gòtica però, malgrat tot, tenim constància de que si van existir algunes obres importants. Documentalment, consta que a l’església de Santa Maria de Mataró existia un retaule gòtic pintat pel cèlebre pintor Lluís Dalmau dedicat a Santa Cecília.

Segons una àpoca conservada amb data del 15 de desembre del 1459, tenim testat que Lluís Dalmau, pintor de Barcelona, reconeix haver cobrat en varies partides 55 lliures barcelonines, en preu d'un retaule que va pintar pels prohoms de la vila de Mataró, Bernat Ferrer i Antoni Mas del Casteller per l’església parroquial de la vila de Mataró, amb conformitat als capítols signats davant del notari Bartomeu Agell el 22 de març del 1457. El retaule estava sota l’advocació de Santa Cecília.

Posteriorment hi han notícies de l’existència d'aquests retaule en diferents visites pastorals. El 8 de gener del 1568, el visitador fa esment dels altars de la parròquia: Sant Esteve, Santa Maria i Sant Antoni Abat, del Sepulcre i Santa Cecília i el de Sant Sebastià. També‚ surt referenciat a les visites del 1580, 1588, 1591 i 1606. El dia 16 de maig de l'any 1590, fra Bru, de l'ordre dels Predicadors de la província d’Aragó, va donar a Pau Sala, ciutadà de Mataró, unes relíquies de sants i santes que posteriorment van ser lliurades a Pere Major. Segons el notari Gabriel Morera, el 18 d'abril del 1591, Pere Major les va cedir a l'altar de la Concepció on hi havien els altars de Santa Cecília i Sant Bartomeu. L’última data en que apareix documentat és el 1659, en l'altar de Sant Pau, doncs en aquesta diada el mestre de capella Mossèn Melcior Marquès hi feia cantar completes.

L’ampliació del temple per Herculi Turelli, el 1685 en estil barroc, sembla que va portar a la desaparició del retaule, del qual no en sabem actualment la seva fi. El més probable és que la capella on hi havia situat el retaule en el temple gòtic fos l'actual capella de la Mercè. Segons Marià Ribas, "...aquest altar, compost d'una gran ara de pedra consagrada amb retaule i una cortina al seu davant [...] sembla que la Santa estava en el retaule tocant l'orgue i voltada d'àngels cantors [...]. En 1668 dit retaule existia en bon estat de conservació, tenia forma de tríptic i al seu davant hi havia una petita imatge escultòrica representant a l’apòstol Pau.".

De Lluís Dalmau es sap que va néixer a València, però es desconeix l'any. Va començar l'ofici de pintor servint a la casa reial. Per encàrrec de Alfons IV 'el magnànim' (1396-1458). Feu un viatge a Castella (1428) i un altre a Flandes (1431- 1436) on es va influenciar per la pintura flamenca, especialment per Jan Van Eyck. Justament la seva importància rau en la introducció en l'art català de les tècniques a l'oli i l'estil gòtic flamenc. Lluís Dalmau apareix anys més tard novament documentat a València (1436-1438) d'on es traslladar a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 al 1460. Va contractar retaules per Santa Maria del Mar i per la Capella de Sant Elm del Convent de Santa Clara. D'aquest es conserven dues obres documentades: el retaule dels Consellers, realitzat el 1445 per la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona i la taula central del retaule de Sant Baldiri (1448) de l'església de Sant Baldiri de Llobregat, identificada i restaurada el 1964. Sembla doncs que, després d'aquests retaules, treballaria en el retaule de Mataró. També se li atribueix la decoració mural de l'arcosoli de la tomba de Sança Ximenis de Cabrera a la seu de Barcelona i es visible la seva influència a les obres de Jaume Huguet. Fins el 4 d'abril del 1461 les notícies sobre Dalmau es centren en la pintura de banderes, penons i guarnicions pel rei Joan II. Sembla que Dalmau va morir a Barcelona, sense saber-se de cert la data.

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (MNAC)

Adéu o arreveure Grup d’Història del Casal

El passat dissabte 25 de maig del 2013 va tenir lloc l’Assemblea Ordinària de socis del Grup d’Història del Casal de Mataró. En la mateixa vaig comunicar la meva decisió d’abandonar el càrrec de vocal de la Junta Directiva, fet que va ser aprovat.

Els motius pel qual he arribat a prendre aquesta decisió es basen en la dificultat de compaginar la meva vida familiar i laboral amb les tasques del Grup, a banda, de les obligacions que he anat contraient amb altres entitats, com ara Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans, que en aquests moments em demanen molta més atenció.

Fa ara 27 anys vaig tenir el plaer de col·laborar en la fundació del Grup d’Història del Casal. En aquella època ens movia la inquietud i les ganes de fer coses per divulgar la història i el patrimoni de Mataró i el Maresme.

El GHC ha estat una escola per mi. He après molt sobre coses que desconeixia:  l’organització d’actes; com portar una entitat; sobre les diferents formes de plantejar els temes que han mostrat tots els historiadors que han passat durant aquest anys a fer xerrades i un llarg etc.... Hi ha hagut moments durs que han fet necessari un sobreesforç important (com el cas de la confecció de l’Estendard de Ripoll) però la majoria de records que me’n porto son records agradables i positius, sens dubte. El més positius són les amistats que he fet que en són moltes i moltíssims bons records.  Voldria donar les gràcies a tots aquells que han fet possible tot això, que en sou molts i per por a no descuidar-me a ningú, preferiria no citar-vos personalment.

Ara però és el moment de dir ADÉU. Crec que el GHC necessita noves veus, noves cares i nova força. Se’ns dubte que estaré disponible per tot allò que necessitin, segons sigui la meva disponibilitat en aquell moment. Per això, puc dir ARREVEURE ja que la meva voluntat és de seguir col·laborant amb el Grup amb tot allò necessari, des de la rereguarda i evidentment penso continuar col·laborant com la resta de socis.

Me’n vaig amb el plaer de la feina ben feta, que és molta i amb la idea que una gran part dels objectius inicials que ens vàrem proposar s’han acomplert amb escreix.

Es per tot això que no dic un adéu definitiu sinó un arreveure i un fins sempre.

Membres de la primera junta del GHC el 1986. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Imma Bassola, Joaquim Graupera, Lluïsa Lairet, Carme Espriu, M.Josep Castillo, Emilio Rodríguez, Antoni Llamas i Josep Ramis.

Foto de comiat amb alguns membres de la junta actual del GHC (Assemblea del 25 de maig del 2013). D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Joaquim Graupera, Núria Gómez, Lluïsa Lairet, Jaume Vellvehí, Antoni Llamas i Joan F.Clariana.

Monogràfics de Can Palauet de Mataró ( i 4) : Conferència sobre l'escultura, pintura i orfebreria gòtica al Maresme

El passat dimarts 28 de maig de 2013 es va cloure el curs sobre l’art medieval al Maresme. En aquesta sessió vaig poder impartir el contingut sobre l’escultura, pintura i orfebreria  gòtica a la nostra comarca. Aquesta temàtica potser és la menys coneguda i difosa ja que, a part de la meva tesi, no hi ha hagut fins ara una obra de síntesi ni una recerca sistemàtica dels objectes documentats i conservats. Pel que fa a l’escultura vaig començar tractant l’escultura exempta amb una anàlisi de les Mare de Déus sedents i dempeus, creus de terme, així com les trones i altres objectes documentats. De l’escultura ornamental vaig destacar les portes, finestres, claus de volta i mènsules decorades amb escultura figurada, tot remarcant els casos singulars. Sobre la pintura, vaig realitzar un catàleg exhaustiu dels retaules conservats i documentats en estil lineal, italogòtic, gòtic internacional i de la corrent del gòtic flamenc. Per acabar li va tocar el torn a l’orfebreria amb la descripció  de bordons, ostensoris, reliquiaris, vera creus i creus processionals.
Voldria agrair un cop més l’organització de l’acte per part de la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Mataró, i a la persona de Alexis Serrano que em va poder suplir en la sessió, que per motius personals no vaig poder realitzar. També voldria mostrar el meu agraïment al públic assistent per la seva participació, interès i comentaris.

L'excursionisme científic i Carreras Candi a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 23 de maig de 2013 vaig poder assistir com a convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) del Grup d’Història del Casal per parlar de l'afició excursionista de Francesc Carreras Candi. El motiu d'estar convidat al programa va ser per parlar d'un tema que ha estat objecte d'una conferència recent al Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta conferència forma part d'un cicle dedicat a l'excursionisme científic i la seva contribució al coneixement del patrimoni artístic català.

El cicle que porta el títol de "L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover" ha estat organitzat per Amics de l'Art Romànic i va ser ofert per primer cop en els locals de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. La primera de les xerrades del cicle va anar a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas, professor del Departament de Llengües i Ciències Socials de la Universitat de Vic i autor de diversos estudis sobre el món de l’excursionisme i porta el títol de «Josep Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme». La segona va ser impartida per la Dra Francesca Español amb el títol «Armat de metre, cinta i llapis. L’art medieval en els viatges de Mn. Alcover» i finalment va ser la meva que va cloure el cicle amb el títol de «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval».

Per escoltar el programa: http://www.ivoox.com/2013-05-23-el-raco-audios-mp3_rf_2072240_1.html

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (3) : Conferència sobre l'arquitectura gòtica al Maresme

El dimarts 21 de maig de 2013 va tenir lloc a Can Palauet la tercera sessió del curs sobre l’art medieval del Maresme. Per motius de disponibilitat personal em va ser impossible poder fer aquesta sessió i vaig demanar a l'amic i company Alexis Serrano que la pogués oferir ell, fet que li agraeixo. L'Alexis Serrano és llicenciat en història per la UB i Graduat Superior en arxivística i gestió de documents per la UAB.

En aquesta sessió es va parlar de l'arquitectura gòtica entre els segles XIV i XVI. En primer lloc es va plantejar les novetats urbanístiques a la comarca amb l'aparició dels burgs i de les viles noves. Seguidament es va fer un repàs a la tipologia de masies i la problemàtica que presenta el seu estudi. En quan a edificis civils, es van tractar els molins fariners i també els edificis militars. En aquesta época es dóna la conversió de molts castells roquers en castells palaus, així com l'aparició, ja en el segle XVI, de la defensa contra la pirateria turca amb l'emmurallament de ciutats com Mataró o la construcció de torres de defensa en les masies. El gruix de la informació es va centrar en l'anàlisi dels edificis religiosos. Malgrat que en el Maresme disposem de pocs monestirs medievals, tenim un edifici remarcable en la cartoixa de Montalegre a Tiana. La majoria dels edificis parroquials es van renovar en estil gòtic tardà ja en el segle XVI i han esdevingut les construccions més emblemàtiques de l'arquitectura gòtica al Maresme poden-se observar la introducció lenta de motius ornamentals classicistes. Per acabar es va fer referència a les ermites i les seves advocacions com la de Sant Sebastià, Sant Simó etc.

Alexis Serrano durant la conferència [Fotograma TV Vilassar]

Alexis Serrano durant la conferència [Fotograma TV Vilassar]

Conferència al Centre Excursionista de Catalunya sobre Carreras Candi

El passat dijous 16 de maig de 2013 vaig poder oferir, a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), la conferència sobre Francesc Carreras Candi i l’excursionisme científic. Aquesta xerrada està integrada en un cicle de conferències organitzat per Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans dedicat a commemorar el centenari de Mn Antoni Maria Alcover i que es van oferir en primer lloc el mes de març a l’IEC. La col·laboració amb el CEC ha fet possible la repetició d’aquestes conferències en el seu estatge social.

La conferència que vaig oferir, la segona del cicle, va intentar mostrar la vessant excursionista del personatge, destacant en la seva trajectòria vital, l'interès per l’excursionisme científic. Va estar molt vinculat a l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i en la creació del Centre Excursionista de Catalunya ocupant diversos càrrecs. El rastre de les seves sortides es pot anar seguint a partir de la seva documentació personal, conservada a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona (Ca l’Ardiaca), i també en les seves nombroses publicacions. El seu interès per l’excursionisme va consistir més en la recerca de patrimoni artístic i documental que en la vessant més esportiva fet que va contribuir al coneixement del passat històric de Catalunya.

Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz

Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz

Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (2) : Conferència sobre el romànic al Maresme

El dimarts 14 de maig de 2013 va tenir lloc a Can Palauet la segona sessió del curs sobre l’art medieval del Maresme. En aquesta xerrada es va parlar de l’art romànic a la nostra comarca (s.XI-XII). En primer lloc es van presentar els canvis socioeconòmics que van portar al feudalisme i les repercussions que va tenir en l’organització del paisatge. Una dels primers efectes va ser l’aparició dels castells termenats: Dosrius, Palafolls, Burriac, Montpalau...

Seguint amb l’arquitectura es va analitzar l’urbanisme altmedieval amb l’estructura dels pobles de sagrera i es van comentar les poques dades que tenim sobre les masies en aquesta etapa.

Els edificis religiosos conformen la part més important del patrimoni romànic conservat en el Maresme i es van descriure els exemples conservats de monestirs (Clarà, Sant Pol Roca Rossa...) , parròquies /Alella, Tiana, Palafolls...) i ermites (Sant Mateu, Sant Bartomeu de Cabanyes, El Viver....). En aquesta part es va mostrar la manera de poder datar els edificis dins el segle XI o XII a partir de la decoració i les característiques dels seus paraments.

AL final es van mostrar les escasses restes d’escultura i pintura romàniques i es va fer especial incidència a la dificultat de classificar les talles de les Marededéus sedents com a romàniques o gòtiques. 

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (1) : Conferència sobre el preromànic al Maresme

El passat dimarts 7 de maig de 2013 vaig oferir la primera sessió del curs "L'art medieval al Maresme" dedicat a l'art preromànic del Maresme. L'objectiu de la conferència va ser el de posar en valor el patrimoni alt medieval de la comarca. Per entendre la gènesi d'aquest estil va caldre veure els precedents i els elements constitutius del context històric. No es pot entendre l'art preromànic a casa nostra sense tenir en compte el substrat hispano romà i visigot que determinar l'ocupació i l'organització del territori i l'entrada de la presència del cristianisme i dels primers llocs de culte d'aquesta religió. Per altra banda, la conquesta carolíngia va condicionar l'erecció de noves capelles fruit de la seva presència i de la nova organització del territori en parròquies. S'introduïren d'aquesta manera els cultes a Sant Martí, Sant Vicenç i Sant Genís.

Tot seguit es van analitzar les característiques arquitectòniques de defineixen aquest estil en base a les capelles conservades i per finalitzar es van comentar les restes de cada una d'elles: Sant Vicenç de Burriac, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Cugat (ara Sant Jaume) de Traià a Argentona, Santa Anastàsia (ara Santa Anna) de Premià de Dalt, Sant Martí de Mata (Mataró) i les darreres descobertes de Sant Pere de Romaguera (Canet de Mar).

El curs continuarà el proper dimarts 14 de maig amb una xerrada dedicada a l'art romànic.

Ha mort l’historiador Julià Lladó i Gràcia (1928-2013)

El divendres 2 de maig de 2013 va morir l’historiador Julià Lladó i Gràcia. En Julià va néixer a Argentona el 1928, en una família molt vinculada a la vila des l’època medieval.

La seva infantesa va venir molt marcada per la posició política del seu pare, el qual va exercir com alcalde de la vila el 1934.

Malgrat que era fill i nét de mestre d'obres va dedicar la seva vida professional a la indústria tèxtil, formant-se a l’escola tèxtil de Canet.

Va formar part de la junta del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, com a sotspresident i vocal en diverses etapes i va esdevenir el representant d’aquesta entitat a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Fou nomenat Soci d’Honor del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell el 2009.  Va ser una persona que va dinamitzar i fer conèixer la història local del Maresme fora dels límits de la comarca i va promoure des del seu inici les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

També va formar part del grup d’investigació, juntament amb altres companys del CEAJC, sobre els monestirs medievals del Maresme que es van fer entre els anys 2002 i el 2003, sota la coordinació del Grup d’Història del Casal i amb la participació del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”i el Cercle d’Història de Tordera.

Va publicar diversos estudis sobre temàtica medieval a la revista Fonts, Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, alguns d’ells en estreta col·laboració amb Enric Subiñà i Coll, David Farell i Garrigós, Francesc Lladó Tubau, Oriol Calvo Vergés i Josep Lladó i Pascual.

·         La capella de Sant Sebastià : Fonts, núm. 5 (2001)

·         L'assentament de la nissaga Lladó a Argentona : Fonts, núm.6 (2001)

·         Les masies d'Argentona : Fonts, núm. 8 (2001)

·         Els jaciments arqueològics d'Argentona : Fonts, núm.12 (2002)

·         La carta arqueològica d'Argentona. Estat actual : Sessió d’Estudis Mataronins , núm.19 (2002)

I altres en solitari:

·         El nom d'Argentona: Fonts, núm. 3 (2000)

·         Sant Julià d'Argentona: Fonts, núm. 5 (2001)

·         El castell de Vilassar : Fonts, núm. 9 (2002)

·         L’arxiu parroquial d’Argentona : Fonts, núm. 12 (2002)

A aquells qui vàrem tenir el plaer de conèixer-lo, ens deixa un record de companyonia. La seva forma d’actuar buscant les complicitats de les entitats del Maresme i esperonant a la col·laboració entre tots hauria de ser un model per a tothom Des d’aquí voldria retre un sentit homenatge a aquest gran company i col·laborador !!!

Julià Lladó Gràcia [Procedència Foto CEAJC]